Larticle 12.3 de la Llei 4/2004, de 2 dabril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears regula els informes o memòries de fiscalització i en preveu la seva tramesa al Parlament, als subjectes fiscalitzats i al Tribunal de Comptes, com també la seva publicació en el BOIB després del darrer tràmit parlamentari.

Larticle 32.1 del Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes estableix que aquesta Institució haurà de publicar el resultat de la fiscalització en el BOIB, un cop rebuda la comunicació expressa que sha dut a terme el darrer tràmit parlamentari.

Mitjançant Acord del Consell de la Sindicatura de 17 de novembre de 2006 es va aprovar lInforme 13/2006 de lagregat dels comptes generals de les entitats locals de lexercici 2003.

En data 21 de març de 2007, el president del Parlament de les Illes Balears va comunicar que shavia dut a terme el darrer tràmit parlamentari, que va tenir lloc amb laprovació de lIinforme a la sessió de la Comissió dHisenda i Pressuposts de dia 13 de març de 2007.

Per tot lanterior i dacord amb el que preveuen la Llei 4/2004 i el Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes

Resolc Publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears els resultats, les conclusions i les recomanacions de lInforme 13/2006 de lagregat dels comptes generals de les entitats locals de lexercici 2003, que sadjunten com a annex.

Palma, 27 de juny de 2007 Pere Antoni Mas Cladera

Síndic major

ANNEX. INFORME 13/2006 DE LAGREGAT DELS COMPTES GENERALS DE LES ENTITATS LOCALS DE LEXERCICI DE 2003.

I. INTRODUCCIÓ

I.1. PRESENTACIÓ

LEstatut dautonomia de les Illes Balears estableix a larticle 46.1 que la Sindicatura de Comptes és lòrgan al qual correspon la fiscalització externa de lactivitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears, sense perjudici de les competències que corresponguin al Tribunal de Comptes, de conformitat amb els articles 136 i 153. d)de la Constitució espanyola, amb la Llei orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes, i amb la Llei 7/1988, de 5 dabril, del seu funcionament.

Dacord amb larticle 2 de la Llei 4/2004, de 2 dabril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, el seu àmbit subjectiu dactuació sestén al sector públic de les Illes Balears que inclou, entre daltres, les entitats locals radicades a les Illes Balears i qualsevol organisme, ens, entitat, fundació o empresa amb participació majoritària o domini efectiu dalguna de les entitats esmentades.

Larticle 18 del Reglament de règim interior de lSCIB (BOIB nombre 78, de 21 de maig de 2005)estableix que el programa dactuacions ha dincloure un lnforme de caràcter general sobre la rendició de comptes de les corporacions locals i els altres organismes, empreses i entitats que integren el sector públic local balear.

En compliment de les funcions atribuïdes en dites disposicions, aquesta Sindicatura ha inclòs en el seu Programa dactuacions per a lany 2006 la redacció i laprovació de lInforme agregat dels comptes generals corresponents a lexercici 2003 de les entitats locals de les Illes Balears (ajuntaments, mancomunitats i altres entitats locals).

Aquest Informe ha estat elaborat per lÀrea de Consells insulars i Entitats locals, de la qual és responsable el síndic major, durant els darrers tres trimestres de 2005 i el primer semestre de 2006.

I.2. ÀMBIT SUBJECTIU

Làmbit subjectiu del present Informe està compost per 75 corporacions locals (67 ajuntaments, 7 mancomunitats i 1entitat local menor)i 54 entitats que en depenen (40 organismes autònoms i 14 societats mercantils de capital íntegrament propietat daquestes corporacions).

Les entitats que en depenen que figuren en el present Informe shan obtingut de linventari del sector públic local del Ministeri dHisenda i de les dades proporcionades pels ajuntaments. No obstant això, és possible que nexisteixin daltres no incloses a la relació (atès que no tots els ajuntaments han contestat la informació sol· licitada). Els organismes autònoms són 46. Segons la informació obtinguda, nhi ha 4 inactius i 2 que no tenen pressupost propi (malgrat tenir activitat). En conseqüència, només sinclouen 40 organismes autònoms en làmbit subjectiu daquest Informe.

Estan exclosos de làmbit subjectiu del present Informe els consells insulars (són objecte dinformes de fiscalització específics), les empreses públiques el capital de les quals no sigui 100% propietat de les corporacions locals i els consorcis i les fundacions amb alguna participació pública local.

I.3. ÀMBIT TEMPORAL

Làmbit temporal és lexercici econòmic 2003. La data de tancament dels treballs de preparació de llnforme, als efectes de rendició de comptes o desmena de documentació, ha estat el 31 de gener de 2006. En conseqüència, a llnforme shan inclòs els comptes anuals de 2003 rebuts fins a lesmentada data, tan si han estat o no aprovats i/o retuts en termini.

I.4. OBJECTIUS

Lobjectiu general és verificar el compliment de la normativa vigent en relació amb la rendició del compte general de les entitats locals i donar informació sobre la situació pressupostària i financera daquestes.

Els objectius concrets són els següents: Verificar el compliment de la normativa vigent en relació amb la formulació, aprovació i rendició dels comptes. Procurar que siguin tramesos tots els comptes anuals que pertoquin.

Determinar si els comptes generals de les entitats locals (ajuntaments, entitats locals menors, mancomunitats i organismes autònoms)estan integrats pels comptes, estats, annexos, justificants i documentació complementària establerts per la ICAL/ICALS.

Determinar si els comptes anuals de les societats mercantils estan integrats per la documentació establerta per la legislació mercantil i el pla general de comptabilitat privada, així com per la normativa local.

Analitzar els estats següents: liquidació pressupostària, resultat pressupostari, liquidació de pressuposts dexercicis tancats, estat de tresoreria, romanent de tresoreria, balanç de situació, compte de resultats i estat del deute de les entitats de més de 5.000 habitants.

Analitzar el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys de les societats mercantils.

Mostrar les observacions i incidències detectades i comunicarles a cada entitat en el tràmit dal· legacions.

Efectuar una informació agregada dels estats tractats (per cada tipus dentitat)a nivell autonòmic, a nivell dilla i, en el cas dels ajuntaments, per estrats de població.

Mostrar la informació economicofinancera agregada obtinguda a partir duns indicadors i unes ràtios establertes.

El treball realitzat no inclou la validació de les dades dels comptes retuts. Les incoherències i incidències detectades en els estats comptables han estat posades de manifest sense entrar en valoracions.

Sha de fer palès que no es fa un examen exhaustiu dels comptes retuts, seguint normes i procediments de fiscalització del sector públic generalment acceptats, sinó que es realitza una revisió limitada dels esmentats comptes, selaboren i comenten les xifres agregades que en resulten i sexposen unes observacions, incidències i recomanacions de caràcter general. Lexamen i comprovació del compte general duna o diverses entitats locals podrà ser objecte del corresponent lnforme, dacord amb el programa anual dactuacions que aprovi el Consell de la Sindicatura.

I.5. ABAST

La documentació relativa al compte general de cada entitat local ha estat tractada i analitzada individualment. Quan va ser necessari es va requerir que es completàs la documentació tramesa.

Els estats requerits, objecte destudi, són: Liquidació pressupostària (LP), Resultat pressupostari (RP), Liquidació de pressuposts dexercicis tancats (PT), Estat de tresoreria (ET), Romanent de tresoreria (RT), Balanç de situació (BS), Compte de resultats (CR), Estat del deute en les entitats de més de 5.000 habitants (ED)i Balanç de situació i compte de pèrdues i guanys de les societats mercantils.

Shan detectat i analitzat les principals incidències i inconsistències dels estats esmentats i daltres integrants del compte general, que seran comunicades a les corporacions locals. En les societats mercantils també sha analitzat la memòria, linforme de gestió i les observacions i incidències que apareixen en llnforme dauditoria i en llnforme de control financer de linterventor de lentitat local, si és el cas.

En el present Informe, les incidències i inconsistències que han estat detectades, tan sols han estat posades de manifest, sense valorar el seu grau de importància, la qual cosa haurà de ser apreciada i avaluada pels gestors de cada una de les entitats.

Cal fer palès que les entitats que no han retut els comptes no figuren en els distints apartats i quadres dincidències, sinó en els dedicats a aquesta circumstància. Amb les dades numèriques aportades shan elaborat uns estats agregats per tipus dentitat a nivell autonòmic, a nivell dilla i , en el cas dels ajuntaments, també per trams de població.

Finalment sha fet una anàlisi de les dades numèriques agregades (considerant unes ràtios i uns indicadors)i de les principals incidències detectades. Així mateix, es presenta per a cada una de les entitats que ha retut els comptes una fitxa resum dels seus estats (liquidació pressupostària, liquidació del pressupost de despeses per funcions, resultat pressupostari, liquidació de pressupostos tancats, estat de romanent de tresoreria, estat de tresoreria, balanç de situació i compte de resultats)i diversos indicadors.

I.6. METODOLOGIA

En els treballs daquest Informe shan agrupat els municipis segons la seva població, dacord amb trams.

Les dades de població considerades corresponen a la població de dret a 1 de gener de 2003, segons la revisió del padró actualitzada per lINE.

Les dades del pressupost 2003 de lapartat de rendició provenen de la Direcció General de Coordinació Financera amb les entitats locals del Ministeri dEconomia i Hisenda. Aquestes dades recullen el pressupost consolidat de les entitats matrius amb els seus organismes autònoms (no són consolidades amb les dades de les societats mercantils, en el cas que en tinguin).

Les unitats monetàries de les xifres que apareixen a lInforme (tret dels casos en què sespecifica el contrari), shan expressat en milers deuros. Internament sha treballat amb les xifres en euros i en cèntims deuro. Les dades que apareixen a lInforme són les originals reconvertides a milers deuros utilitzantne el format de visualització de zero decimals, tot i que conservant la totalitat de les xifres. Es fa constar la xifra 0 quan limport és inferior a 500 euros o és el resultat duna operació aritmètica del propi quadre. La coherència interna és absoluta, tot i que, si només es consideren les xifres que figuren a lInforme apareixen, en alguns casos, diferències degudes al format de visualització de les dades.

I.7. LIMITACIONS

Les principals limitacions provenen de la falta de rendició dels comptes anuals dalgunes entitats locals o de la tramesa incompleta daquests, abans del tancament dels treballs daquest lnforme. Així mateix, no tots el comptes retuts han estat degudament aprovats pel Ple de la corporació.

És intenció de lSCIB anar reduint el nombre dentitats que no reten els comptes per tal daconseguir, en el menor termini possible, que tots els municipis de les Illes Balears elaborin, aprovin i presentin els corresponents comptes anuals.

Daltra banda, reiterant lexposat a lapartat dobjectius, en tractarse duna revisió limitada dels comptes, no semet una opinió sobre cada un dels comptes de forma individualitzada.

I.8. TRÀMIT DAL· LEGACIONS Dacord amb lart. 30. c)de lRRISCIB, un cop aprovat llnforme provisional es va trametre als comptedants de les entitats locals la part que els afectava i les mancances, observacions i incidències detectades, per tal que poguessin formular les al· legacions i presentar els documents que considerassin adients.

Les al· legacions presentades han estat analitzades i sha suprimit o modificat el text de lInforme quan han estat acceptades. Si no sha alterat, és bé perquè confirmen els fets i valoracions exposades (en alguns casos es manifesta la voluntat desmenar la deficiència en el futur)o bé perquè no shan justificat els criteris o afirmacions adduïts.

II. RENDICIÓ DE COMPTES

II.1. RENDICIÓ

Dacord amb lLRHL i lLSCIB, el termini de les corporacions locals per retre els comptes anuals de 2003 va finalitzar el 06/11/04. Si la presentació es va efectuar entre aquesta data i el dia de tancament de la recollida de dades del present lnforme (31/01/06), van ser retudes fora de termini, emperò, així i tot, shan inclòs i tractat en aquest lnforme. Els comptes rebuts després daquesta data (Ajuntament de Montuïri i Entitat Local Menor de Palmanyola)no han estat presos en consideració.

La data de rendició és la del registre dentrada a lSCIB de la primera tramesa de documentació aportada per lentitat local. Si la rendició ha estat completa o no es tracta a un altre apartat daquest lnforme. Han retut comptes 57 de les 75 corporacions locals existents (76%)i 48 de les 54 entitats que en depenen (88,8%). No shan considerat a lefecte daquest percentatge els organismes autònoms dependents inactius o actius sense pressupost propi (LAjuntament de Montuïri i lEntitat Local Menor de Palmanyola han retut els seus comptes després de la data de tancament de llnforme (31/01/06)i no sinclouen en les dades. La Mancomunitat Pla de Mallorca ha retut comptes (10/01/05)erròniament: en lloc dels de 2003 ha tramès els estats i comptes de 2004 (a 22/09/04). Vist que no ha atès el requeriment desmena, es considera no retut el compte).

Les corporacions locals que no han retut el compte general, incomplint doncs lobligació establerta en lLRHL i lLSCIB, són: Banyalbufar, Búger, Escorca, Estellencs, Formentera, Mancor de la Vall, Maria de la Salut, Montuïri (Compte general retut després del 31/01/06), Pollença, Sant Antoni de Portmany, Sencelles, Santa Maria del Camí, Selva, Es Castell, Ariany, Entitat local menor Palmanyola (Compte general retut després del 31/01/06)i Mancomunitat del Pla de Mallorca.

Les entitats que en depenen que no han retut els comptes són: Organismes autònoms: Patronat Municipal dEsports (Campanet), Patronat Municipal de Turisme de Formentera, Patronat Municipal dEsports (Montuïri)i Patronat Residència Cas Metge Rei (Santa Maria del Camí).

Empreses públiques: Empresa Municipal de Serveis dAlcúdia, SA (EMSA, SA)i Empresa Municipal de Serveis 2002, SL (Pollença)

Dacord amb lLSCIB (en relació amb lLRHL)els comptes anuals de 2003 retuts posteriorment al 6 de novembre de 2004, ho han estat fora de termini.

El 33,3% de les entitats que han retut els comptes anuals ho han fet en el termini legal conferit (35,3% dels ajuntaments, cap de les entitats locals menors i 16,7% de les mancomunitats). Cap de les entitats dEivissa i de Formentera no ha retut en termini.

Dades relatives a ajuntaments: La població dels municipis que han retut representa el 92,9% del total. Aquest percentatge és més elevat que el de rendició per nombre dens (76,1%). Això és degut a lefecte que produeix en aquest indicador lAjuntament de Palma (367.277 h.)i al percentatge més alt de rendició que tenen els municipis més grans.

La rendició dels ajuntaments, segons dades dels pressuposts inicials 2003, és del 93%.

Segons els indicadors de nombre dentitats, població i pressupost, els ajuntaments de les illes Eivissa-Formentera són els que menys han retut els comptes de 2003.

Tots els municipis de més de 20.000 h. han retut els comptes. Els de menys de 5.000 són els que menys han retut (66,7%).

II.2. APROVACIÓ

El Ple de les corporacions locals ha daprovar el compte general abans de l1 doctubre de lexercici següent (art. 193 de lLRHL).

El 45,6% de les corporacions ha aprovat el compte 2003 en termini (47,1% dels ajuntaments i 33,3% de les mancomunitats).

Shan de destacar els aspectes següents, relatius a laprovació del compte general en 6 corporacions:

LAjuntament dAlcúdia, la Mancomunitat es Raiguer i la Mancomunitat de Tramuntana de Mallorca no han tramès el certificat del secretari de la corporació relatiu a lAcord de Ple daprovació del Compte general.

Els plens dels ajuntaments de Costitx i de Sant Joan de Labritja i de la Mancomunitat Escorxador Insular dEivissa van aprovar els comptes generals respectius de forma provisional i, després de lexposició pública (durant la qual no es van formular al· legacions ni reclamacions), els consideren definitivament aprovats, sense adoptar un altre acord de Ple.

II.3. CONTINGUT

El contingut del compte general està establert a les regles 415, 416 i 425 de la ICAL (per a municipis de més de 5.000 h. i entitats supramunicipals)i a les regles 229, 230 i 237 de la ICALS (per a municipis de població inferior a 5.000 h.).

No obstant això, la majoria dajuntaments de menys de 5.000 h. no empren el model simplificat de la ICALS, sinó el model establert per la ICAL.

En els apartats dincidències es fa una exposició detallada sobre el contingut de la rendició. La rendició dels principals estats del compte general (BS, CR, LP, LF, LT, RP, RT i ET)és completa en la quasi totalitat dentitats que reten comptes. També ho és la rendició daltre documentació que integra el compte general (quadre de finançament, balanç de comprovació, estat de modificacions de crèdit, estat doperacions no pressupostàries de tresoreria).

Altres estats shan retut de forma incompleta: Lestat de compromisos de despesa adquirits amb càrrec a exercicis futurs (E560)no es ret o es ret sense dades en el 84,2% dels casos (42 dels 51 ajuntaments i les 6 mancomunitats que han retut).

Lestat dels compromisos dingrés amb càrrec a pressuposts futurs (A090)només és obligatori per als ajuntaments de més de 5.000 h. i per a les mancomunitats. El 91,4% no el ret o el ret sense dades, indicant en alguns casos la inexistència daquests compromisos.

Lestat del deute (E590- E620), també obligatori per als ajuntaments de més de 5.000 h. i per a les mancomunitats, sha retut en un 68,6% (24 ajuntaments, el 82,8% i cap de les 6 mancomunitats que han retut comptes). Els ajuntaments de Bunyola, Lloseta, Palma, Sant Lluís, Son Servera i la Mancomunitat des Riguer no presenten lestat del deute i, no obstant, presenten deute viu a llarg termini en el balanç de situació.

Lestat de despeses amb finançament afectat es ret en el 66,7% dels casos (74,5% dels ajuntaments i cap mancomunitat). No obstant això, alguns ajuntaments que no reten aquest estat presenten ingressos finalistes en la liquidació pressupostària.

Lestat devolució i de situació dels recursos administrats per compte daltres ens només sha retut emplenat pels ajuntaments de Sóller i de Marratxí. La resta no el presenta o indica que no gestiona recursos daltres ens. El recàrrec sobre lIAE (el gestionen i recapten els ajuntaments i després labonen al consell insular), el cànon de sanejament daigües (el gestionen i recapten els ajuntaments que porten directament el servei de subministrament daigua), són recursos de naturalesa no pressupostària que shan de comptabilitzar en el subgrup 46. Deutors i creditors per administració de recursos per compte daltres ens públics (consultes de la IGAE nombre 2/1993 i nombre 7/1993).

No totes les entitats han inclòs en la primera tramesa de documentació els justificants dels comptes i dels estats anuals (regles 415/229 de la ICAL/ICALS). No obstant això, un cop requerits per la Sindicatura, la majoria de les entitat els han tramès.

III. ANÀLISI DELS COMPTES AGREGATS DE LES ENTITATS LOCALS

En aquest apartat es mostra lanàlisi realitzada sobre els principals estats dels comptes anuals de les entitats incloses dins làmbit subjectiu del present Informe que han estat retuts a aquesta Sindicatura.

Lanàlisi sestructura per tipus dentitat i, dins cada una daquestes, per estats. Així mateix es presenten agregacions de les dades a nivell autonòmic i a nivell de cada una de les illes (normalment es consideren conjuntament les entitats de les illes dEivissa i de Formentera)i agregacions per trams de població dels municipis.

III.1. AJUNTAMENTS

III. 1.1. Liquidació pressupostària La liquidació pressupostària ha estat retuda per 51 ajuntaments (76,1%), que representen 880.073 h. (92,9% de la població).

Liquidació pressupostària agregada del total de les illes (en milers deuros):

(Para poder leer los documentos es necesario el lector Adobe Acrobat)

La situació econòmica derivada de la liquidació bruta és de superàvit (314 milers deuros). Per illes, només en lagregat dEivissa-Formentera és negativa. Per trams de població, només el tram de població superior a 50.000 h. és de superàvit.

Pressupost inicial i modificacions: El pressupost inicial agregat dels 51 ajuntaments que han presentat el compte general és de 729.272 milers deuros en lestat dingressos i 728.296 milers deuros en lestat de despeses. El superàvit inicial (976 milers deuros)correspon a lAjuntament dArtà. Les modificacions de crèdit sumen 290.231 milers deuros (39,8% de les previsions inicials)i la previsió definitiva és de 1.019.502 milers deuros.

En el pressupost dingressos les modificacions més significatives es donen en les operacions de capital i, dintre daquestes, en el capítol 8. Variació dactius financers, per la utilització del romanent de tresoreria procedent de la liquidació de lexercici anterior per finançar modificacions de crèdit. En el pressupost de despeses el percentatge més elevat es dóna en el capítol 6. Inversions reals (215,5%).

El percentatge de modificacions és superior en lagregat dEivissa-Formentera (55,9%)i de Menorca (53,4%). Els ajuntaments de menys població són els que registren un percentatge més gran de modificacions de crèdit (71,4%).

Estructura liquidació dingressos: Els drets reconeguts com a ingressos corrents representen el 85,8% del total. Els corresponents als capítols 1, 2 i 3 tenen un pes relatiu del 61,2% i els ingressos procedents de transferències (corrents i de capital)representen el 29,4%.

Els ingressos corrents tenen un pes relatiu més gran a Mallorca (86,9%)i a Eivissa i Formentera (87,5%)que a Menorca (75,2% ). Els ingressos corresponents als capítols 1, 2 i 3 representen un 62,8% a Mallorca, un 58,8% a Eivissa i Formentera i un 50,3% a Menorca. Les transferències rebudes representen el 27,9% a Mallorca, el 36,7% a Menorca i el 34,9% a Eivissa-Formentera.

Lendeutament té un pes relatiu del 5,2% per al conjunt dels ajuntaments de les Illes Balears (5,2% a Mallorca, 7,3% a Menorca i 3,1% a Eivissa-Formentera).

El pes relatiu dels ingressos corrents augmenta amb la població dels municipis. El pes relatiu dels capítols 1, 2 i 3 és menor com menys població té el municipi. El contrari passa amb els ingressos procedents de transferències, que suposen un percentatge més gran en els municipis de menys habitants. Això sexplica, en gran part, per la incidència de les subvencions procedents dels consells insulars, que afecten singularment els municipis de menys població.

Estructura liquidació de despeses: Les obligacions reconegudes corrents (agregat autonòmic), són el 72,7% del total. Les despeses de funcionament (cap. 1 i 2)són les més importants (58,1% del total).

Les despeses corrents de lagregat de Mallorca (74,5%)són les que més sacosten a la mitjana autonòmica, a Menorca el 65% i a Eivissa-Formentera el 65,6%.

Les despeses de funcionament (capítols 1 i 2), tenen un pes relatiu del 58,3% a Mallorca, del 55,5% a Menorca i del 59,3% a Eivissa i Formentera. Les despeses en inversió (capítols 6 i 7), ocupen un pes relatiu més gran a lagregat de Menorca (29,9%)i Eivissa-Formentera (30,7%), sobre el de la mitjana autonòmica (22,9%)o de lagregat dels ajuntaments de Mallorca (21,1%).

Les despeses per operacions financeres (capítols 3, 8 i 9)són del 5,9% de lagregat del pressupost liquidat (6,3% a Menorca, 5,8% a Mallorca i 4,5% a Eivissa-Formentera).

Les despeses corrents tenen un pes relatiu més gran a mesura que augmenta la població del municipi. Igualment amb les despeses de funcionament (cap. 1 i 2), que estan per baix de la mitjana en els ajuntaments de menys de 5.000 h. (45,8%)i per sobre en els municipis de més de 50.000 h. (64,9%).

Les despeses en inversió són més importants en els municipis de menys població (42,6%)i menys importants en els de més població.

Grau execució pressupost dingressos: El pressupost dingressos agregat executat dels ajuntaments del 2003 és de 782.772 milers deuros. El grau dexecució és del 76,8%. Els ingressos corrents shan executat per sobre del 100% (101,4%)i els ingressos de capital shan executat en el 31,2%. El baix grau dexecució dels ingressos de capital es deu a què la incorporació del romanent de tresoreria (en el capítol 8)no arriba a la fase de dret reconegut. Si no es consideràs aquest capítol, lexecució dels ingressos de capital seria del 64,3%.

El capítol dingressos que més sexecuta és el 2 (122,9%)i el que menys és el 9 (56,3%).

A les tres illes els ingressos corrents shan executat per sobre del 100% i els ingressos de capital shan executat molt per sota del 50% (per la incorporació del romanent de tresoreria). Sense considerar aquest efecte, els ingressos de capital shan executat un 59,9% a Mallorca, un 82,9% a Menorca i un 80,2% a Eivissa-Formentera.

Només els ajuntaments de més de 50.000 h. (únicament Palma)executen el pressupost dingressos per sobre de la mitjana autonòmica.

Grau execució pressupost de despeses: Les despeses agregades dels ajuntaments són 782.458 milers deuros i shan executat en el mateix percentatge que els ingressos (76,8%). Les despeses corrents són el 94,5% i les de capital el 51,3%. El capítol que sexecuta en un percentatge més granés el de personal (96,5%)i el més baix és el dinversions reals (45,5%).

La càrrega financera global (percentatge de les obligacions reconegudes netes dels capítols 3 i 9 sobre els drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5)dels ajuntaments de les Illes Balears és del 6,5%. La càrrega financera global per habitant resulta de 49,7 euros/habitant.

Els nivells dingrés, de despesa i dinversió són menors en el tram de població de més de 50.000 h. (Palma). El nivell de despesa en inversió per habitant és superior en el tram de població inferior a 5.000 h.

La càrrega financera global i per habitant és més elevada en els trams de població de 5.001- 20.000 h. i de 20.001- 50.000 h. i molt inferior a la mitjana autonòmica en el tram de població de més de 50.000 h.

Pendent de cobrament: Shan cobrat 625.499 milers deuros de lagregat del pressupost dingressos a nivell autonòmic. El pendent de cobrament és del 20,1%. Els ingressos corrents shan cobrat més que els de capital. El pendent de cobrament dels ingressos corrents és del 16,1% i el dels ingressos de capital del 44%. El capítol que presenta un grau de cobrament més baix és el 7 (transferències de capital).

El capítol 9 (nou endeutament)no sha cobrat al 100%, sinó en un 72,3%. Això mostra lincompliment de la Regla 237 de la ICAL per part dalguns ajuntaments, que estableix que el nou endeutament es comptabilitzarà quan singressi.

Els ajuntaments de les illes dEivissa-Formentera són els que registren un pendent de cobrament més baix (17,3%).

Només el tram de població superior a 50.000 h. registra un pendent de cobrament més baix que la mitjana autonòmica (15,7%). La resta de trams està per sobre del 20,1%.

Pendent de pagament: Shan pagat 653.013 milers deuros de lagregat del pressupost de despeses (83,5%). El pendent de pagament és del 16,5% (12,2% de les despeses corrents i 28,1% de les de capital).

Eivissa i Formentera són les illes amb percentatges més alts de pagament (pendent de pagament del 6,3%).

Per trams de població, només el de 5.000- 20.000 h. registra un pendent de pagament (13,2%)inferior a la mitjana autonòmica.

III. 1.2. Resultat pressupostari El resultat pressupostari agregat dels ajuntaments (diferència entre drets reconeguts nets i obligacions reconegudes netes)és de 436 milers deuros. Un cop ajustat amb les desviacions positives i negatives de finançament i les despeses finançades amb romanent líquid de tresoreria, el resultat pressupostari ajustat és de 74.315 milers deuros (7,3% de les previsions definitives de despeses).

Els drets reconeguts nets que apareixen en el resultat pressupostari agregat no coincideixen amb els de la liquidació pressupostària dingressos per 123 milers deuros. Aquesta diferència sorigina en els ajuntaments dAndratx, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària des Riu, que presenten aquesta incidència.

El resultat pressupostari agregat abans dajustar és negatiu a Eivissa-Formentera, mentres que el resultat pressupostari agregat ajustat és negatiu a Menorca.

La ràtio del resultat pressupostari agregat dEivissa i Formentera (que abans dajustar és negatiu)és el més elevat (22,2%)perquè lajust per despeses finançades amb romanent líquid de tresoreria a Eivissa-Formentera és proporcionalment més elevat que el dels ajuntaments de les altres illes.

Només els municipis de més de 50.000 h. (Palma)presenten un resultat pressupostari positiu abans dajustar. El resultat pressupostari ajustat és positiu en tots els trams de població.

III. 1.3. Liquidació pressuposts tancats Liquidació dingressos de pressuposts tancats: Limport inicial de drets pendents de cobrament de pressuposts tancats és de 337.468 milers deuros, que han estat rectificats a la baixa en un 5,8% i shan cobrat en un 40,9%. El saldo resultant a final dexercici és de 187.951 milers deuros (54,4% del total de drets pressupostaris pendents de cobrament).

Els saldos pendent de cobrament dantiguitat igual o superior a 4 anys representen el 31,0% del total del pendent de cobrament de pressuposts tancats.

El percentatge de rectificacions i anul· lacions de saldos per insolvències i altres causes durant lexercici (5,8%)és baix, vista lacumulació de saldos exis tent.

Els saldos pendents de cobrament dexercicis tancats suposen el 211,6% dels drets pendents de cobrament del pressupost corrent corresponents als capítols 1, 2 i 3, que són aquells que, normalment, presenten un període més llarg de realització. Aquesta dada i el baix grau de cobraments de lexercici (40,9%)posa de manifest les dificultats dels municipis per realitzar els ingressos que tenen alguna antiguitat.

Els ajuntaments amb menys habitants tenen un percentatge més alt de cobraments durant lexercici 2003 i un pes específic més gran dels drets pendents de cobrament dexercicis tancats respecte a la totalitat de drets de caràcter pressupostari.

Els municipis amb menys població tenen menys percentatge de rectificacions i anul· lacions de drets per insolvències i altres causes. Els municipis amb menys habitants presenten una acumulació més petita dels saldos més antics.

Liquidació de despeses de pressuposts tancats: Limport inicial dobligacions pendents de pagament de pressuposts tancats és de 154.907 milers deuros, que han estat rectificats a la baixa en un 0,6% i shan pagat en un 75,1%. El saldo resultant a final dexercici és de 38.382 milers deuros (22,9% del total dobligacions pressupostàries pendents de pagament).

El saldo pendent de pagament de la liquidació de pressupost tancats no coincideix amb la xifra de creditors de pressuposts tancats que es mostra a lestat de romanent de tresoreria.

Els saldos inicials pràcticament no han estat modificats, via rectificacions i/o anul· lacions. El percentatge de pagaments de lexercici dels ajuntaments és del 75,1% i el saldo pendent de pagament a final dexercici sobre el total dobligacions pressupostàries pendents de pagament és del 22,9%.

El tram de més de 50.000 h. (Palma)és el que presenta una importància relativa més gran dels pagaments efectuats i més petita de les obligacions pendents de pagament de pressuposts tancats respecte a la totalitat dobligacions pressupostàries.

III. 1.4. Estat de tresoreria Lestat de tresoreria agregat es presenta de forma desequilibrada entre el deure i lhaver per 1.757 milers deuros, motivat pels ajuntaments de Calvià i Palma, que lhan retut desequilibrat.

Els pagaments/cobraments pressupostaris no coincideixen amb els que es mostren a la liquidació pressupostària de lexercici i la de pressuposts tancats. Aquestes diferències shan produït en els comptes anuals retuts per diversos ajuntaments.

Les existències finals de tresoreria han disminuït respecte de les existents a principi dexercici (8,2 %), atès que els pagaments de lexercici han superat els cobraments en 13.314 milers deuros.

Les existències finals de tresoreria que es mostren en aquest estat no coincideixen amb els fons líquids de tresoreria segons el balanç de situació o segons el romanent de tresoreria (138.116 milers deuros). Aquestes diferències shan produït amb els comptes anuals de diversos ajuntaments.

III. 1.5. Romanent de tresoreria Alagregat del romanent de tresoreria presenta la diferència entre els deutors i els creditors pendents de cobrament ha estat corregida amb limport de 4. Altres. Aquest import (- 2.765 milers deuros)es deu a un ajustament efectuat per lAjuntament de Llucmajor al romanent de tresoreria per uns deutors pressupostaris reconeguts durant lexercici 2003 per a la subscripció dun contracte de concessió dun dret de superfície havent de rebre com a contraprestació obra valorada pel mateix import.

Malgrat el romanent de tresoreria agregat per a despeses generals és positiu, els ajuntaments dArtà, Llucmajor i Vilafranca de Bonany el presenten negatiu.

Així mateix, diversos ajuntaments, que presenten ingressos de caràcter finalista a la liquidació pressupostària, no han considerat la part del romanent de tresoreria corresponent a despeses amb finançament afectat.

Limport pendent de cobrament de pressuposts tancats és significatiu (19,5% superior al pendent de cobrament del pressupost corrent). Això posa de manifest les dificultats dels ajuntaments per realitzar els saldos pendents i la falta de regularització de saldos pendents dexercicis anteriors, un cop que aquests han prescrit o resulten incobrables.

La correcció efectuada per saldos de dubtós cobrament només representa un 20,7 % del total de deutors pressupostaris. Dotze ajuntaments no han efectuat cap estimació dels saldos de dubtós cobrament pel càlcul del romanent de tresoreria.

Limport dels cobraments pendents daplicació suposa el 7% del total de deutors pressupostaris pendents de cobrament. Diversos ajuntaments han ajustat el seu romanent de tresoreria amb una xifra elevada de cobraments pendents daplicació.

Els pagaments pendents daplicació definitiva suposen un 5,9% del total de creditors pressupostaris. Els ajuntaments de Bunyola, Ciutadella de Menorca, Petra, Sant Lluís i Sineu en presenten un import significatiu.

En la materialització del romanent de tresoreria en fons líquids de tresoreria, lagregat dels ajuntaments de Mallorca presenta un pes específic més gran sobre la mitjana autonòmica (els ajuntaments de Menorca i dEivissa i Formentera presenten percentatges per sota lagregat autonòmic).

Els ajuntaments amb menys població són els que presenten un pes específic més petit del romanent de tresoreria per a despeses amb finançament afectat. A mesura que creix la població augmenta la seva importància relativa, i a partir de 20.000 h. el romanent de tresoreria destinat a atendre despeses amb finançament afectat supera el romanent de tresoreria per a despeses generals.

La materialització del romanent de tresoreria amb fons líquids de tresoreria mostra una tendència creixent a mesura que creix el nombre dhabitants del municipi.

III. 1.6. Balanç de situació Lagregat autonòmic del balanç de situació és (en milers deuros):

(Para poder leer los documentos es necesario el lector Adobe Acrobat)

Els actius més significatius són els immobilitzats, entre ells cal destacarne els materials (43% dels actius)i les inversions en infraestructures i béns destinats a lús general (29,7%).

Una part significativa dajuntaments no comptabilitzen lamortització corresponent als seus béns immobilitzats materials i immaterials; aquesta és una informació necessària per determinar els costos dels serveis, per tal de fixar limport de les taxes i dels preus públics.

Un cop acabada la realització de les inversions en infraestructures i béns destinats a lús general (qualsevol que sigui el compte del grup 22 en què shagi materialitzat la despesa)sha de procedir a donarles de baixa de lactiu amb càrrec al compte 109. Patrimoni lliurat a lús general (regla 220 de la ICAL). No obstant això, el punt 2 daquesta Regla permet que, excepcionalment, i malgrat shagi acabat el procés dinversió, es puguin mantenir els imports invertits en el subgrup 22 de la comptabilitat. Si bé no es pot considerar per si mateixa una incidència, la majoria dels ajuntaments apliquen de forma general lexcepció de la regla i mantenen les inversions a lepígraf dinversions en infraestructures i béns destinats a lús general.

Els ajuntaments dEivissa i Manacor mantenen saldo en el compte 230. Immobilitzat pendent de classificar, però la seva utilització no es troba prevista a les instruccions de comptabilitat.

Els passius exigibles per tercers suposen el 28,2 % del total dels actius, la resta figura finançada amb patrimoni propi i amb subvencions i transferències de capital rebudes.

Els principals indicadors que shan establert sobre el balanç de situació presenten el detall següent:

Lendeutament explícit per habitant (import dels préstecs de Deutes a llarg termini dividit pel nombre de habitants)és de 381,7 euros/habitant.

La liquiditat és de l1,7 (en el càlcul daquest indicador lactiu circulant sha corregit amb limport dels saldos de dubtós cobrament mostrats en el romanent de tresoreria).

Aquest darrer indicador shauria dajustar a la baixa amb limport dels creditors a llarg termini per préstecs amb venciment durant lexercici immediatament posterior i que es troben registrats a Deutes a llarg termini (les instruccions de comptabilitat no preveuen el seu traspàs als comptes de creditors a curt termini). També shauria dajustar a la baixa amb una estimació del defecte existent en les provisions comptabilitzades pels saldos de dubtós cobrament.

La ICAL no ha previst un compte de provisions per a insolvències en el balanç de situació, però la IGAE aconsella la utilització del compte 490. Provisió per insolvències a lactiu, disminuint limport global dels saldos dels comptes de deutors per drets reconeguts de lexercici, dexercicis tancats i no pressupostaris.

El termini mitjà de cobrament és de 113,1 dies (de lanàlisi del saldo net de deutors i dels comptes dingressos).

El termini mitjà de pagament és de 132,8 dies (de la comparació dels deutes a curt termini del passiu del balanç de situació amb els comptes de despeses).

Lagregat del balanç de situació dels ajuntaments de les illes dEivissa-Formentera presenta un pes específic més gran dels actius immobilitzats sobre els seus actius totals, sobretot pel que fa a les inversions en infraestructures i béns destinats a lús general. El de Menorca, presenta menys pes específic en aquest tipus dinversions que lagregat autonòmic.

També a Eivissa-Formentera el finançament dactius procedent de tercers té menys importància relativa, tant pels deutes a llarg termini (fonamentalment préstecs bancaris)com a curt termini.

Eivissa i Formentera presenten un grau dendeutament explícit més baix per habitant i un indicador de liquiditat més gran; Mallorca té un endeutament explícit més gran per habitant i un indicador de liquiditat més baix. Menorca té uns terminis de cobrament/pagaments superiors mentre que Eivissa i Formentera els tenen inferiors.

III. 1.7. Compte de resultats Alagregat autonòmic del compte de resultats dels ajuntaments de les Illes Balears el resultats nets totals que es mostren en el compte de resultats (76.214 milers deuros)no coincideixen amb els resultats nets totals que es mostren en el balanç de situació (75.923 milers deuros). Aquesta diferència té el seu origen en les diferències que presenten alguns ajuntaments.

Els resultats de la modificació dels drets i de les obligacions de pressuposts tancats (18.575 milers deuros de pèrdua)no coincideixen amb el net de les modificacions que es mostren en la liquidació de pressuposts tancats (18.783 milers deuros).

Els resultats nets totals suposen el 7,8% dels fons propis abans del resultat de lexercici i el 5,4% si es consideren els fons propis més les subvencions de capital rebudes.

Les despeses per treballs, subministraments i serveis exteriors i les de personal formen, per aquest ordre, el principal flux de despeses de lexercici 2003. Cal destacar el poc pes específic que tenen les despeses per amortitzacions dimmobilitzat i les dotacions a les provisions per insolvències i altres (2,6%). Això es deu als ajuntaments que no realitzen amortització del seu immobilitzat i a aquells que no han registrat provisió per deutors de dubtós cobrament.

Les principals fonts dingressos de lexercici 2003 són els tributs lligats a la producció (IBI, ICIO, etc.)i les transferències corrents rebudes.

Lagregat de Menorca té un percentatge de pèrdues superior a la mitjana per modificació de drets i dobligacions de pressuposts tancats.

Les tres illes presenten una estructura dingressos similar al total autonòmic. En tots els trams de població, les principals fonts dingressos són els tributs lligats a la producció (IBI, ICIO, etc.)i les transferències corrents rebudes. En el tram de més de 50.000 h. tenen menys importància relativa els ingressos procedents de vendes (taxes i preus públics, fonamentalment).

Com succeeix en el total autonòmic, les despeses per treballs, subministraments i serveis exteriors i les despeses de personal formen el principal flux de despeses de lexercici 2003 per tots els trams de població.

Sobserva una tendència a lincrement de la importància relativa de les despeses per transferències a mesura que creix el nombre dhabitants.

Les despeses per amortitzacions i les dotacions de provisions per insolvències, en el tram 5.001- 20.000 h., té un percentatge de dotacions superior a la mitjana i el tram de més de 50.000 h. no presenta amortitzacions ni dotacions.

III. 1.8. Endeutament El deute viu a 31/12/03 suposa un endeutament per habitant per import de 381,7 euros.

A nivell autonòmic, els nous deutes subscrits durant lexercici (41.030 milers deuros)han superat als deutes amortitzats durant lexercici (33.366 milers deuros).

El deute viu a 31/12/03 (334.324 milers deuros)no coincideix amb el total dels deutes a llarg termini que es mostren en el balanç de situació (334.763 milers deuros), ja que aquest darrer inclou altres deutes a llarg termini (88 milers deuros)i fiances i dipòsits rebuts (351 milers deuros).

Les despeses financeres de lexercici (liquidació cap. 3 de despeses)suposen un 3,1% sobre el saldo mitjà dendeutament de lexercici. El interessos liquidats, segons el capítol 3 del pressupost de despeses (10.345 milers deuros), no coincideixen amb les despeses financeres que es mostren en el compte de resultats (10.215 milers deuros).

Líndex de càrrega financera global (percentatge dobligacions reconegudes netes cap. 3 i 9 sobre els drets reconeguts nets cap. 1 a 5)és del 6,5%. La càrrega financera global per habitant (quocient entre les obligacions reconegudes netes cap. 3 i 9 i el nombre dhabitants)és 49,7 euros/habitant.

Els nous deutes subscrits durant lexercici en els agregats de Mallorca i de Menorca (33.038 i 5.870 milers deuros)han superat els deutes amortitzats durant lexercici (26.824 i 3.940 milers deuros).

En els agregats de Mallorca i de Menorca, els interessos liquidats en el cap. 3 de la liquidació pressupostària (8.839 i 907 milers deuros)no coincideixen amb les despeses financeres dels comptes de resultats (8.685 i 931 milers deuros).

Els nous deutes subscrits durant lexercici en els agregats de tots els trams de població han superat els deutes amortitzats dins lexercici, excepte en el de més de 50.000 h. (Palma).

Lagregat dels ajuntaments amb més de 50.000 h. (Palma)presenta un índex de càrrega financera global i una càrrega financera global per habitant inferior a la mitjana autonòmica, però, en aquest cas, shaurien de tenir en compte les societats municipals dependents de lAjuntament de Palma que presenten un alt grau dendeutament.

En els agregats dels trams de 5.001 a 20.000 h. i de 20.001 a 50.000 h. els interessos liquidats en el cap. 3 de la liquidació pressupostària (2.155 i 4.244 milers deuros)no coincideixen amb les despeses financeres que dels comptes de resultats (2.000 i 4.269 milers deuros).

III.2. MANCOMUNITATS

III. 2.1. Liquidació pressupostària Han retut aquest estat 6 de les 7 mancomunitats existents (87,5%). No ha retut la Mancomunitat Pla de Mallorca.

El pressupost inicial agregat (de les 6 mancomunitats que han retut el compte general)és de 5.051 milers deuros.

Les modificacions dels crèdits i de les previsions inicials són de 153 milers deuros (varien les previsions inicials un 3%)i resulten unes previsions definitives de 5.203 milers deuros.

Els drets reconeguts com a ingressos corrents representen el 75,6% del total i els ingressos procedents de transferències (corrents i de capital)el 83,1 % del total.

El pressupost dingressos agregat de les mancomunitats executat és de 4.350 milers deuros. El grau dexecució és del 83,6% (85,4% els ingressos corrents i 78,4% els de capital).

El capítol dingressos que presenta un valor absolut dexecució més gran és el 4. Transferències corrents, seguit del 7. Transferències de capital.

Shan cobrat 2.662 milers deuros de lagregat del pressupost dingressos dàmbit autonòmic. El pendent de cobrament és del 38,2%. Els ingressos corrents shan cobrat més que els de capital.

Les despeses corrents liquidades són el 77,8% del total. Les despeses de funcionament del cap. 1, les despeses de personal i les despeses en béns i serveis corrents (cap. 2)són les més importants (69,1% del total de les obligacions reconegudes).

Les despeses agregades de les mancomunitats pugen a 4.160 milers deuros, el que representa una execució del 79,9% (percentatge més baix que lexecució dels ingressos). Les corrents shan executat el 82,8% i les de capital el 71,4%. El capítol que sha executat en un valor absolut més gran és el de despeses en béns i serveis, seguit del 6. Inversions reals. Tot això es mostra al quadre següent.

El grau dexecució de les despeses de la Mancomunitat Escorxador Insular dEivissa és del 100,9%.

Shan pagat 2.700 milers deuros de lagregat del pressupost de despeses (64,9%). El pendent de pagament és el 35,1% (31% de les despeses corrents i 49,3% de les de capital).

La despesa per habitant és de 13,5 euros (considerant els 303.828 habitants de dret dels municipis de les mancomunitats agregades, que suposen el 32,5% del total de la comunitat autònoma). Aquesta despesa presenta una gran diferència entre les diverses mancomunitats, doncs els serveis municipals que gestiona cada mancomunitat són distints.

III. 2.2. Resultat pressupostari El resultat pressupostari agregat de les mancomunitats (diferència entre els drets reconeguts nets i les obligacions reconegudes netes)és de 190 milers deuros. Un cop ajustat amb les despeses finançades amb romanent líquid de tresoreria, el resultat pressupostari ajustat és de 288 milers deuros. Cap mancomunitat no ha ajustat el resultat pressupostari amb desviacions positives i negatives de finançament, malgrat que algunes delles presenten ingressos de caràcter finalista a la liquidació pressupostària.

El resultat pressupostari és negatiu (17 milers deuros)a la Mancomunitat Escorxador Insular dEivissa.

El principal component del resultat pressupostari (abans dajustaments)és el resultat de les operacions de capital.

III. 2.3. Liquidació pressuposts tancats Limport inicial de drets pendents de cobrament de pressuposts tancats és de 1.790 milers deuros. No hi ha hagut cap baixa per anul· lacions/insolvències i sha cobrat el 80,5%. El saldo resultant a final dexercici és de 349 milers deuros.

Els saldos pendents de cobrament dantiguitat igual o superior a 4 anys (exercici 1999 i anteriors)representen el 24,7% del total pendent de cobrament de pressuposts tancats.

Els saldos pendents de cobrament dexercicis tancats són el 17,1% dels drets pendents de cobrament pressupostaris (pressupost corrent més pressuposts tancats). El saldo pendent de pagament (després de les rectificacions a la baixa del saldo inicial)és de 1.335 milers deuros. El saldo resultant a final dexercici és de 109 milers deuros (el 6,9% sobre el total dobligacions pressupostàries pendents de pagament).

III. 2.4. Estat de tresoreria Les existències finals de tresoreria han augmentat el 23,4% respecte de les existents a principi dexercici (els cobraments de lexercici han superat als pagaments en 138 milers deuros).

La Mancomunitat Escorxador Insular dEivissa presenta existències inicials de tresoreria amb signe negatiu, contrari a la naturalesa daquest compte.

III. 2.5. Romanent de tresoreria Cap mancomunitat presenta romanent de tresoreria per a despeses generals negatiu ni ha distribuït el romanent de tresoreria per a despeses amb finançament afectat. Les mancomunitats es Raiguer i Zona Nord de Mallorca presenten ingressos finalistes i no han calculat despeses amb finançament afectat en el romanent de tresoreria.

La correcció efectuada per saldos de dubtós cobrament és només l1,6% del total de deutors pressupostaris. Les mancomunitats es Raiguer, Tramuntana, Escorxador Insular de Eivissa i Zona Nord de Mallorca no han efectuat cap estimació de deutors de dubtós cobrament pel càlcul del romanent de tresoreria.

III. 2.6. Balanç de situació Els actius més significatius son els immobilitzats, entre els quals cal destacarne el material (37,4% del total dactius comptabilitzats)i les inversions en infraestructures i béns destinats a lús general (26,3%).

A través de lamortització (regles 212 i 216 de la ICAL I regles 145 i 148 ICALS)la comptabilitat recull lestimació de la pèrdua de valor de limmobilitzat pel transcurs del temps, per la seva utilització o per obsolescència, necessària per determinar els costs dels serveis, per a la fixació de limport de les taxes i els preus públics.

Tot i això, la pràctica totalitat de les mancomunitats (es Raiguer, Tramuntana, Sud de Mallorca, Escorxador Insular dEivissa i Zona Nord de Mallorca)no comptabilitzen lamortització dels seus béns immobilitzats materials i immaterials.

Un cop acabada la realització de les inversions en infraestructures i béns destinats a lús general (qualsevol que sigui el compte del grup 22 en que shagi materialitzat la despesa), sha de donar de baixa a lactiu amb càrrec al compte 109. Patrimoni lliurat a lús general (Regla 220 de la ICAL). No obstant això, el punt 2 daquesta regla permet que, excepcionalment, i malgrat que shagi acabat el procés dinversió, es puguin mantenir els imports invertits en el subgrup 22 de la comptabilitat.

Les mancomunitats des Raiguer i Sud de Mallorca apliquen lexcepció de la regla i mantenen les inversions a lepígraf dinversions en infraestructures i béns destinats a lús general.

Els exigibles per tercers suposen el 24,2% del total dels passius de lagregat de les mancomunitats i el 75,8% restant és finançat amb patrimoni propi i amb subvencions i transferències de capital rebudes.

En el càlcul de la liquiditat, lactiu circulant sha corregit amb limport dels saldos de dubtós cobrament mostrats en el romanent de tresoreria, i shauria dajustar a la baixa amb limport dels creditors a llarg termini per préstecs amb venciment durant lexercici immediatament posterior i que es troben registrats en Deutes a llarg termini (la ICAL no preveu el seu traspàs als comptes de creditors a curt termini). També shauria dajustar a la baixa amb una estimació del defecte existent en les provisions comptabilitzades pels saldos de dubtós cobrament.

III. 2.7. Compte de resultats El resultats nets totals són negatius per 9 milers deuros. Les mancomunitats es Raiguer i Sud de Mallorca són les mancomunitats que han presentat pèrdues durant lexercici 2003.

Les pèrdues netes agregades shan generat per lexistència de resultats corrents negatius de lexercici. Les mancomunitats es Raiguer, Sud de Mallorca i Escorxador Insular dEivissa tenen resultats corrents negatius.

III. 2.8. Endeutament El deute viu a 31/12/03 suposa un endeutament de 0,7 euros/habitant i una càrrega financera de 0,1 euros/h.

Les despeses financeres de lexercici (liquidació cap. 3 pressupost despeses)són el 5,8% del saldo mitjà dendeutament de lexercici. El interessos liquidats, segons el cap. 3 del pressupost de despeses (14 milers deuros), no coincideixen amb les despeses financeres que es mostren en el compte de resultats (15 milers deuros); diferència que correspon a la illa de Mallorca

La càrrega financera (% de les obligacions reconegudes netes dels cap. 3 i 9 sobre els drets reconeguts nets dels caps. 1 a 5)és l1,3 %.

Malgrat que la Mancomunitat Escorxador Insular dEivissa no té endeutament, és la entitat que té un índex més alt de càrrega financera (pels interessos pagats per necessitats puntuals de finançament).

III.3. ENTITATS LOCALS MENORS

Abans del 31/01/06 (data de tancament de recollida de dades daquest Informe)no havia retut el compte general lúnica entitat local menor existent a les Illes Balears (Palmanyola). Per aquest motiu aquest apartat no té cap contingut en el present Informe de lexercici 2003.

III.4. ORGANISMES AUTÒNOMS

III. 4.1. Liquidació pressupostària El pressupost inicial agregat correspon als 36 organismes autònoms dels quals shan presentat els comptes anuals i és de 41.167 milers deuros.

Les modificacions de crèdit sumen 5.909 milers deuros i varien les previsions inicials en un 14,4%. La previsió definitiva és de 47.077 milers deuros. Els drets reconeguts com a ingressos corrents representen el 92,2% del total. Els procedents de transferències corrents són els més importants (72,2 % dels ingressos totals).

El pressupost dingressos executat és de 40.400 milers deuros. El grau dexecució és del 85,8% (93,1% els ingressos corrents i 44,5% els de capital). El baix grau dexecució dels ingressos de capital es deu a què la incorporació del romanent de tresoreria del cap. 8 no arriba a la fase de dret reconegut. Si no es consideràs aquest capítol, lexecució dels ingressos de capital seria del 102,5% i la dels ingressos totals del 93,8%.

Shan cobrat 36.544 milers deuros del pressupost dingressos. El pendent de cobrament és del 9,5%. Els ingressos corrents shan cobrat amb un percentatge més alt que els de capital (pendents de cobrament 7% i 39,7%, respectivament).

Les despeses corrents representen el 89,2%. Les despeses de funcionament (cap. 1. Despeses de personal i cap. 2. Despesa en béns i serveis)són les més importants (42,8% i el 42,1% del total de les obligacions reconegudes).

Les despeses agregades dels organismes autònoms són de 41.317 milers deuros i shan executat en un percentatge lleugerament superior als ingressos (87,8%). Les despeses corrents shan executat el 89,2% i les de capital el 77,6%. El capítol que sexecuta en un percentatge més alt és el de personal (95,2%).

El quadre següent mostra una anàlisi comparativa dels crèdits definitius, les obligacions reconegudes i el pagat de la liquidació del pressupost de despeses.

Shan pagat 38.013 milers deuros del pressupost agregat de despeses (92%). El pendent de pagament és del 8%: de les despeses corrents, el 6,6% i de les de capital, el 19,3%.

III. 4.2. Resultat pressupostari El resultat pressupostari agregat dels organismes autònoms (diferència entre drets reconeguts nets i obligacions reconegudes netes)és negatiu per import de -917 milers deuros. Un cop ajustat amb les desviacions positives i negatives de finançament i amb les despeses finançades amb romanent líquid de tresoreria, el resultat pressupostari ajustat es positiu per 1.657 milers deuros (3,9% de les previsions definitives de despeses). Hi ha organismes autònoms que presenten un resultat pressupostari ajustat individual negatiu.

La composició del resultat pressupostari dacord amb el tipus doperacions (obtingut a partir de la liquidació pressupostària)mostra que el resultat pressupostari per operacions de capital és deficitari i els resultats positius per operacions corrents i per operacions financeres no són suficients per compensarlo.

III. 4.3. Liquidació pressuposts tancats Limport inicial de drets pendents de cobrament de pressuposts tancats és de 6.624 milers deuros que shan rectificat a la baixa (0,1%)i shan cobrat en un 64,0%. El saldo resultant a final dexercici és de 2.383 milers deuros.

Els saldos pendents de cobrament dantiguitat igual o superior a 4 anys (exercici 1999 i anteriors)són el 57,7% del total pendent de cobrament de pressuposts tancats.

Els saldos pendents de cobrament dexercicis tancats suposen un 38,2% dels drets pressupostaris pendents de cobrament (pressupost corrent més pressuposts tancats). Això, i lacumulació de saldos amb antiguitat superior a 4 anys posa de manifest les dificultats dels organismes autònoms per realitzar ingressos de relativa antiguitat.

Limport inicial dobligacions pendents de pagament de pressuposts tancats és de 4.509 milers deuros que han estat rectificats a la baixa (0,1%)i shan pagat en un 78,4%. El saldo resultant a final dexercici és de 989 milers deuros (23,0% sobre el total dobligacions pressupostàries pendents de pagament):

III. 4.4. Estat de tresoreria Les existències finals de tresoreria han disminuït respecte de les existents a principi dexercici (18,7%)perquè els pagaments de lexercici han superat els cobraments en 924 milers deuros.

III. 4.5. Romanent de tresoreria Malgrat que el romanent de tresoreria agregat per a despeses generals és positiu, els organismes autònoms Escola de Música Antoni Torrandell (Inca)i Institut Municipal de lEsport (Palma)el tenen negatiu.

Hi ha organismes autònoms que, malgrat que presenten ingressos de caràcter finalista a la liquidació pressupostària, no han considerat la part del romanent de tresoreria corresponent a despeses amb finançament afectat. Limport pendent de cobrament de pressuposts tancats és significatiu i suposa el 38,2% del total de deutors pressupostaris pendents de cobrament. Hi ha organismes autònoms que presenten saldos significatius de deutors de pressuposts tancats.

La correcció efectuada per saldos de dubtós cobrament només suposa el 2,4% del total de deutors pressupostaris (2,3% amb els deutors per operacions no pressupostàries). Hi ha organismes autònoms que no han efectuat cap estimació de deutors de dubtós cobrament pel càlcul del romanent de tresoreria.

III. 4.6. Balanç de situació Lactiu més significatiu és limmobilitzat material (74,8% del total dactius).

Sobre la importància de lactiu immobilitzat, sobserva que gran part dels organismes autònoms no fan amortització dels béns immobilitzats. Lamortització (regles 212 i 216 ICAL i regles 145 i 148 ICALS)és una informació necessària per determinar els costs dels serveis i per fixar limport de les taxes i els preus públics.

Els passius exigibles per tercers suposen tan sols el 8,6% del total dels actius, figurant el 91,4% restant finançat amb patrimoni propi i subvencions i transferències de capital rebudes.

En el càlcul de la liquiditat, lactiu circulant sha corregit amb limport dels saldos de dubtós cobrament mostrats en el romanent de tresoreria, i shauria dajustar a la baixa amb limport dels creditors a llarg termini que corresponen a préstecs amb venciment durant lexercici immediatament posterior i que es troben registrats en Deutes a llarg termini (les instruccions de comptabilitat no preveuen el seu traspàs als comptes de creditors a curt termini). També shauria dajustar a la baixa amb una estimació del defecte existent en les provisions comptabilitzades pels saldos de dubtós cobrament. Hi ha organismes autònoms que no han realitzat ajustament pels saldos de dubtós cobrament. Cal esmentar que la Fundació Municipal dEscoletes Infantils de Calvià no ha comptabilitzat en el balanç de situació aquesta provisió, malgrat que la té en compte en el càlcul del resultat pressupostari.

III. 4.7. Compte de resultats Els resultats nets totals són negatius en 1.497 milers deuros, per mor dels resultats comptables negatius presentats pels organismes autònoms.

Els resultats extraordinaris negatius shan produït, fonamentalment, per baixes dimmobilitzat.

Les despeses de personal i les despeses per treballs, subministraments i serveis exteriors integren el principal flux de despeses de lexercici 2003.

Cal destacar el poc pes específic que tenen les despeses per amortitzacions dimmobilitzat i les dotacions a les provisions per insolvències i altres (2,7%). Això és conseqüència que molts dorganismes autònoms no realitzen amortització de limmobilitzat ni provisió per deutors de dubtós cobrament.

Les principals fonts dingressos de lexercici 2003 han estat, per aquest ordre, les transferències corrents rebudes i els ingressos per prestacions de serveis (vendes).

III. 4.8. Endeutament Totes els deutes són dels organismes de Mallorca i Menorca, dependents dajuntaments de 20.001- 50.000 habitants. Les noves disposicions de lexercici corresponen als organismes autònoms de Menorca.

Les despeses financeres de lexercici (liquidació cap. 3 pressupost despeses)són l1% del saldo mitjà dendeutament. Aquest baix percentatge es deu al fet que el Patronat de lHospital Municipal (Ciutadella)no ha comptabilitzat cap despesa financera pel préstec de 190 milers deuros rebut.

III.5. SOCIETATS MERCANTILS

Els comptes agregats (balanç de situació i compte de pèrdues i guanys)a 31 de desembre de 2003 de les empreses 100% participades pels ajuntaments de les Illes Balears que han retut els seus comptes a la Sindicatura

Una de les societats està radicada a Menorca i la resta a Mallorca. A Eivissa-Formentera no hi ha cap societat mercantil, íntegrament municipal.

Aquests agregats no són una unitat homogènia danàlisi, a causa de la heterogeneïtat de la naturalesa de les empreses, motivada per la diversitat dels seus objectes socials (subministrament daigua potable, transports urbans i interurbans de passatgers, gestió de residus sòlids, tractament daigües residuals, neteja viària i daltres indrets municipals, actuacions urbanístiques, llars dancians, serveis funeraris, actuacions urbanístiques, aparcaments i altres serveis municipals). Una anàlisi exhaustiva shauria defectuar de forma individual. Labast daquest treball es limita a una anàlisi comparativa dels aspectes més significatius dels seus comptes anuals.

III. 5.1. Balanç de situació Lactiu més rellevant és limmobilitzat material (56,9% del total dactius)que ha tingut un creixement del 12,5% respecte de lexercici anterior. També es especialment significatiu limmobilitzat immaterial (16,5% dels actius totals, amb un increment del 5%). Les inversions en immobilitzat immaterial corresponen, principalment, a inversions finançades mitjançant contractes darrendament, entre les quals cal destacar les de la Empresa de Transports Urbans de Palma, SA., que té comptabilitzats contractes darrendament financer per un cost de 38.268 milers deuros (per finançar la flota dautobusos). De les noves inversions de lexercici destaquen: Societat Municipal dAparcaments de Palma, SA: aparcaments en curs (16.706 milers deuros).

EMAYA, Empresa Municipal de Aigües i Clavegueram, SA: Immobilitzat material (11.847 milers deuros), sobre tot xarxes de clavegueram, daigua potable i daigua regenerada, millores en les estacions de tractament daigua potable i instal· lacions de tractament terciari. Immobilitzat immaterial (5.095 milers deuros), principalment inversions en vehicles per a la neteja viària.

Els deutors representen l11,7% del total dactius i han disminuït el 4,4% respecte a lexercici anterior.

Els creditors (curt i llarg termini), suposen el 65,3% del total de passius, amb un increment sobre lexercici anterior del 9,6%, destinat a finançar les noves inversions. Hi ha societats municipals (totes de Palma)que presenten un grau dendeutament significatiu amb entitats financeres (arrendament financer inclòs).

Els fons propis agregats són positius (57.581 milers deuros; el 20,34 % dels passius totals). Malgrat que el resultat de lagregació és positiu, individualment, lEmpresa Funerària Municipal, SA (Palma), lEmpresa Municipal de Transports de Palma, SA i la Societat Municipal dObres i Projectes Urbans de Palma, SA, presenten fons propis negatius a 31.12.2003.

Malgrat els resultats agregats dels exercicis 2003 i 2002 han estat positius, els fons propis agregats han disminuït, fonamentalment pel dividend pagat per EMAYA, i perquè Promocions Urbanístiques de Maó, SL ha disminuït directament el compte 117. Reserves voluntàries pel sanejament registrat durant el 2003 del valor dadquisició de part del seu immobilitzat financer (participació en empreses vinculades).

Els ingressos a distribuir en diversos exercicis (subvencions de capital rebudes)són el 13% del total de passius (amb un increment del 12,8 % respecte a lexercici anterior). Gran part de lincrement de les subvencions rebudes durant lexercici 2003 correspon als fons de cohesió de la Unió Europea, rebuts per EMAYA per finançar els projectes de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans en el centre històric de Palma i de sanejament de la conca hidrogràfica (3.469 i 645 milers deuros).

Les provisions per a riscs i despeses comptabilitzades són l1,4% del total de passius (disminució del 21,7% respecte a les de lexercici anterior). Les principals baixes de lexercici shan produït per laplicació per part dEMAYA de la provisió de grans reparacions (971 milers deuros)per a la substitució de les instal· lacions de tractament de laigua per a la planta potabilitzadora Son Tugores.

Quant a la situació financera, el balanç agregat presenta un dèficit de capital circulant (33.129 milers deuros), amb un fort increment (9.227 milers deuros)respecte a lexercici anterior (amb un 11,1% dincrement dels passius a curt termini). Hi ha societats que presenten fon de maniobra negatiu.

Aquesta situació de dèficit de capital circulant es podria veure incrementada si es tingué en compte que dins lactiu circulant agregat sinclouen existències (4.143 milers deuros de Promocions Urbanístiques de Maó, SL i Andratx Segle XXI, SA)que, atesa la seva naturalesa urbanística, podrien tenir un termini de realització superior a un any.

El dèficit de capital circulant també es podria veure incrementat a causa de situacions no corregides amb la corresponent provisió dinsolvències dels saldos de deutors. En aquest sentit, lEmpresa Funerària Municipal, SA (Palma)i Promocions Urbanístiques de Maó, SL presenten en els seus informes dauditoria excepcions per defectes en la dotació de la provisió dinsolvències.

III. 5.2. Compte de pèrdues i guanys El resultat agregat de lexercici (beneficis)ha disminuït el 72,8 % respecte al de lexercici anterior. Malgrat que el resultat agregat és positiu, es presenten societats municipals que han obtingut resultats negatius (pèrdues)durant lexercici 2003.

El motiu daquesta important reducció del resultat agregat és el descens del resultat dexplotació (ha disminuït el 88,9%). Hi ha societats municipals que han presentat resultats dexplotació negatius durant lexercici 2003.

LEmpresa Municipal de Transports de Palma, SA i Promocions Urbanístiques de Maó, SL presenten una important reducció dels resultats dexplotació i dels resultats de lexercici que signifiquen el 82,7% de la disminució absoluta dels resultats agregats dexplotació.

A lEmpresa Municipal de Transports de Palma, SA, les despeses dexplotació que han tingut un increment més alt (que expliquen levolució desfavorable daquest marge)són els serveis exteriors (registrats en Altres despeses dexplotació)on shan comptabilitzat 6.531 milers deuros de la part corresponent a les despeses de manteniment, assegurança i gestió incloses dins les quotes del rènting dels vehicles, així com les despeses del manteniment del centre logístic i de lantiga flota.

A Promocions Urbanístiques de Maó, SL, el descens dels resultats dexplotació es deu a la disminució de lactivitat de la societat durant lexercici 2003.

Els resultats financers negatius agregats han augmentat de manera signi ficativa durant lexercici 2003 (25,1%), per lincrement dels interessos pagats per laugment de lendeutament. Hi ha societats municipals que presenten despeses financeres significatives, on destaquen EMAYA i lEmpresa Municipal de Transports de Palma, S. A.

Els ingressos i despeses extraordinàries agregades presenten importants variacions respecte de lexercici 2002. Lincrement dels resultats extraordinaris positius agregats ha contribuït a lobtenció del resultat positiu agregat de lexercici, malgrat que els resultats agregats de les activitats ordinàries (resultats dexplotació més resultats financers)hagin estat negatius.

De la partida que presenta lincrement més gran (ingressos extraordinaris agregats)cal destacar els obtinguts per:

Calvià 2000, SA: 3.904 milers deuros, bàsicament en interessos de demora cobrats de lAEAT per sentències dIVA dexercicis anteriors i pels ingressos dels serveis daudiovisuals (entre els quals 644 milers deuros van suposar una incertesa respecte al seu cobrament en linforme dels auditors).

Empresa Municipal de Transports de Palma, SA: 2.022 milers deuros, en gran part per les subvencions rebudes per lexternalització dels compromisos de pensions.

IV. INCIDÈNCIES EN ELS COMPTES ANUALS DELS ENS LOCALS

Dacord amb el que sha exposat a la introducció daquest Informe, lobjectiu del present apartat és determinar el grau daplicació de les instruccions de comptabilitat per a la administració local als comptes generals de les entitats locals compreses en làmbit subjectiu establert (municipis, mancomunitats, entitats locals menors i els seus organismes autònoms i societats municipals de propietat 100% de lentitat local). És a dir, si els comptes contenen tota la informació exigida a les Instruccions i si tots el documents que els integren són coherents entre si.

Amb aquesta finalitat sha analitzat si les dades numèriques presentades en els diferents estats comptables que formen el compte general quadren i són consistents entre elles. Lúnica entitat local menor de les Illes Balears no ha retut el seus comptes anuals abans de la data de recollida dinformació.

Cal recordar el que sha exposat a la Introducció en el sentit que el present treball no té per objecte la fiscalització dels comptes anuals retuts, seguint normes i procediments de fiscalització del sector públic generalment acceptats, sinó una revisió limitada dels comptes esmentats, atenent només a la documentació retuda, extraientne les incidències i, si és el cas, formulant observacions i recomanacions sobre elles.

El tractament dels comptes generals retuts sha fet dacord amb les regles 408, 409, 411, 412, 415, 416 i 420 de la ICAL i les regles 224, 225, 227 , 229, 230 i 237 de la ICALS (en entitats fins a 5.000 habitants), basantse, fonamentalment, en els comptes i estats següents: Liquidació pressupostària (LP), Resultat pressupostari (RP), Liquidació de pressuposts tancats (LT), Estat de tresoreria (ET), Romanent de tresoreria (RT), Balanç de situació (BS), Compte de resultats (CR), Estat del deute en les entitats locals de més de 5.000 habitants (ED). En el cas de les societats mercantils sha tractat el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys.

Com una limitació al treball, sha de tenir en compte que les entitats locals que no han retut els seus comptes anuals a la Sindicatura abans del 31 de gener de 2006 (data de tancament de la recollida dinformació daquest Informe), no figuren a lanàlisi de les incidències i conclusions que es mostren en aquest apartat. Aquestes entitats que no han retut els seus comptes són les següents: el ajuntaments de Banyalbufar, Búger, Escorca, Estellencs, Formentera, Fornalutx, Mancor de la Vall, Maria de la Salut, Montuïri, Pollença, Sant Antoni de Portmany, Sencelles, Santa Maria del Camí, Selva, Es Castell, Ariany, ,lEntitat local menor Palmanyola i la Mancomunitat del Pla de Mallorca (lAjuntament de Montuïri i lEntitat Local Menor de Palmanyola han retut els comptes amb posterioritat a la data de tancament de la recollida dinformació, i, per aquest motiu, no figuren dins lanàlisi de les incidències).

La Mancomunitat del Pla de Mallorca va trametre documentació comptable que no corresponia a 2003, sinó a lexercici 2004.

Les entitats que en depenen que no han retut comptes a la Sindicatura (els organismes autònoms Patronat Municipal dEsports de Campanet, Patronat Municipal de Turisme de Formentera, Patronat Municipal dEsports de Montuïri, Patronat Residència Cas Metge Rei de Santa Maria del Camí i les empreses públiques Empresa Municipal de Serveis dAlcúdia, SA (EMSA, SA)i Empresa Municipal de Serveis 2002, SL de Pollença)no figuren, òbviament, en les incidències que es detallen.

El fet que alguns ens locals hagin retut els comptes de forma incompleta suposa una limitació al contingut de les incidències que figuren als apartats corresponents.

Pel que fa referència a la metodologia dels treballs, la documentació que sha utilitzat per formar els comptes agregats de 2003 ha estat sotmesa a diferents validacions utilitzant procediments informàtics i danàlisi de la coherència de les dades entre els estats enumerats anteriorment en aquest apartat, annexos i justificants retuts i amb lexpedient daprovació del compte general i amb el decret daprovació de la liquidació del pressuposts. Aquestes validacions són de tres tipus diferents i pretenen aconseguir objectius diferents: Validacions per verificar que consta tota la documentació preceptiva. Una vegada realitzada aquesta fase sha fet una segona petició a cada un dels ens locals per ampliar la informació considerada incompleta o fer algun aclariment (excepte a lAjuntament de Bunyola i la Mancomunitat Nord de Mallorca, que van trametre els seus comptes generals el 19 i el 5 de gener de 2006, respectivament, immediatament abans del tancament).

Validacions orientades a detectar errors comptables i verificar la consistència entre les dades de diferents estats de lexercici. Comprovacions sobre la documentació rebuda de lexpedient daprovació del compte anual, del decret daprovació de la liquidació pressupostària i daltres estats i dels annexos i justificants dels comptes anuals, amb lobjecte de verificar la consistència de les dades amb les reflectides en els estats analitzats.

Atès que aquest és el primer exercici en què la Sindicatura de Comptes redacta linforme agregat dels comptes dels ens locals, no shan pogut dur a terme validacions orientades a verificar la consistència entre les dades dels comptes generals de lexercici 2003 i de limmediatament anterior (2002).

Sha comprovat que tots el saldos que es presenten en cada un dels estats analitzats constin amb el signe correcte, segons la seva naturalesa. Finalment sha verificat la correcció dels diferents càlculs aritmètics.

En les societats mercantils sha analitzat la memòria i shan considerat les observacions i incidències que apareixen en linforme dauditoria i en linforme de control financer realitzat per linterventor de lentitat local, si és el cas.

Com a resultat daquest procés sha obtingut per a cada entitat local una relació dincidències.

Shan posat de manifest els següent tipus de incidències: Incidències relatives a la tramesa del compte general: Notramesa del compte general de lexercici 2003. Tramesa del compte general fora del termini legal establert. Notramesa de la totalitat destats prevists per la instrucció de comptabilitat aplicable.

Notramesa de la totalitat dannexos i justificants dels comptes anuals. Incidències sobre el compliment del termini i procediment daprovació del compte general.

Incidències posades de manifest en cada un dels estats individuals amb inclusió daquelles que apareixen per lencreuament de les dades de diversos estats.

Incidències detectades per lestudi de la coherència de les dades amb la informació manifestada en la resta destats, annexos i justificants dels comptes anuals, amb lexpedient daprovació del compte general i amb el decret daprovació de la liquidació del pressupost.

IV. 1 INCIDÈNCIES EN ELS COMPTES ANUALS DELS AJUNTAMENTS

Alaró: 7, 11, 13, 18, 44, 45 i 51.

Alaior: 2, 4, 8, 11, 13, 18, 19, 22, 27, 28, 30, 34, 44, 45 i 53.

Alcúdia: 4, 18, 19, 30, 43 i 47.

Algaida: 4, 7, 11, 13, 18, 19, 30, 37, 44, 45, 47, 48 i 50

Andratx: 6, 22, 31, 38, 44, 47, 48, 49, 53 i 54.

Artà: 7, 8, 14, 15, 18, 19, 33, 44, 47, 48, 50, 53 i 56.

Binissalem: 7, 11, 18, 30, 35, 45, 47, 48, 56 i 58.

Bunyola: 18, 35, 38, 39, 45, 47, 48 i 50.

Calvià: 4, 18, 21, 26, 44, 47, 48, 49, 50, 56 i 57.

Campanet: 7, 35 i 47.

Campos: 13, 34, 45 i 56.

Capdepera: 7, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 18, 19, 20, 27, 28, 34, 45, 48, 49, 51, 54 i 56

Ciutadella: 8, 14, 18, 27, 28, 34, 39, 44, 45, 48, 50 i 51

Consell: 44, 45 i 47.

Costitx: 7, 35, 45 i 47.

Deià: 5, 18, 27, 35, 45 i 47.

Esporles: 14, 15, 27, 28, 35, 38, 42 i 45.

Felanitx: 5, 14, 19, 44, 45, 48, 50 i 56.

Ferreries: 8, 13, 18, 19, 27, 28, 44, 45, 47 i 50.

Eivissa: 18, 47, 48 i 60.

Inca: 4, 8, 18, 19, 27, 28, 34, 35, 45, 46 i 47.

Lloret de Vistalegre: 18, 44, 47, 48 i 50.

Lloseta: 7, 11, 32, 44, 56 i 58.

Llubí: 36, 42, 47 i 50.

Llucmajor: 14, 18, 19, 33, 35, 47, 48, 49, 50, 56, 57, 58 i 59.

Maó: 2, 5, 14, 16, 26, 31, 32, 37, 40, 44, 45, 50 i 52

Manacor: 4, 18, 19, 20, 27, 28, 29, 44, 46, 47, 48, 54, 56 i 58.

Marratxí: 13, 18, 28, 45, 48, 49, 50 i 59.

Es Mercadal: 7, 8, 16, 27, 28, 36, 44, 47, 48 i 50.

Muro: 11, 13, 18, 44 i 45.

Palma: 18, 20, 21, 27, 28, 44, 47 i 48.

Petra: 7, 18, 35, 38, 39, 45, 47, 48 i 50.

Porreres: 18, 44, 45, 47 i 48.

Sa Pobla: 7, 8, 11, 34, 40, 41, 48, 50, 56 i 58.

Puigpunyent: 7, 8, 14, 34, 35, 38, 42, 47 i 48.

Sant Josep de sa Talaia: 6, 16, 37, 44 i 47.

Sant Joan: 7, 18, 27, 28, 29, 35 i 47.

Sant Joan de Labritja: 7, 18, 27, 28, 35, 47 i 48.

Sant Llorenç des Cardassar: 26, 27, 28, 29, 38 i 53.

Sant Lluís: 14, 18, 21, 26, 27, 28, 37, 39, 47 i 48.

Santa Eugènia: 5, 26, 27, 42, 44, 47 i 50.

Santa Eulària des Riu: 1, 3, 6, 7, 8, 11, 17, 18, 22, 24, 26, 34, 37, 44, 47, 51, 53 i 54.

Santa Margalida: 18, 44, 47, 48, 50, 54 i 56.

Santanyí: 7, 19, 45, 47, 48, 51 i 55.

Ses Salines: 27, 28, 34, 45 i 59.

Sineu: 18, 39, 44, 45, 47, 48 i 50.

Sóller: 4, 8, 13, 18, 22, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 34, 38, 44, 47, 48, 49, 56 i 57.

Son Servera: 18.

Valldemossa: 7, 18, 27, 31, 45, 47 i 48.

Vilafranca de Bonany: 14, 19, 33, 35, 38, 45 i 47.

Es Migjorn Gran: 7, 18, 44, 45, 47, 48 i 50.

Descripció de les incidències:

1. Obligacions reconegudes superiors al pressupost definitiu de despeses.

2. Diferències entre els deutors de pressuposts corrents que consten en el romanent de tresoreria, el pendent de cobrament de la liquidació pressupostària o els deutors corrents que consten en el balanç de situació.

3. Diferències entre els creditors corrents que consten en el romanent de tresoreria, el pendent de pagament de la liquidació pressupostària de lexercici corrent o els creditors corrents que consten en el balanç de situació.

4. Drets pendents de cobrament corresponents al capítol 9 de la liquidació pressupostària.

5. Discrepàncies entre les modificacions de crèdit inicials segons lestat de liquidació pressupostària i els justificants tramesos de les aprovacions de les modificacions de crèdit.

6. Diferències entre els drets reconeguts nets que consten en la liquidació pressupostària i els que consten en el resultat pressupostari.

7. Resultat pressupostari no ajustat amb les desviacions positives i negatives de finançament, tampoc shan calculat les despeses amb finançament afectat en el romanent de tresoreria.

8. Diferències entre les desviacions de finançament de lexercici posades de manifest a lestat de despeses amb finançament afectat i els ajustaments realitzats al resultat pressupostari.

9. Desviacions positives de finançament que han estat sumades al resultat pressupostari ajustat.

10. Desviacions negatives de finançament que han estat minorades del resultat pressupostari ajustat.

11. Càlcul dels ajustaments al resultat pressupostari amb una xifra de despeses finançades amb romanent de tresoreria igual a limport de les modificacions de crèdit aprovades en el capítol 8 dingressos.

12. Despeses finançades amb romanent de tresoreria que han estat minorades del resultat pressupostari ajustat.

13. Resultat pressupostari amb una xifra de despeses finançades amb romanent de tresoreria que inclou despeses finançades amb romanent afectat.

14. Resultat pressupostari ajustat negatiu.

15. Estat E410 amb un resultat pressupostari diferent de laprovat.

16. Diferències entre els deutors de pressuposts tancats que consten en el romanent de tresoreria, el pendent de cobrament de la liquidació pressupostària o els deutors dexercicis tancats que consten en el balanç de situació.

17. Diferències entre els creditors de pressuposts tancats que consten en el romanent de tresoreria, el pendent de pagament de la liquidació de pressuposts tancats o els creditors de pressuposts tancats que consten en el balanç de situació.

18. Saldos a cobrar significatius dexercicis tancats.

19. Drets pendents de cobrament corresponents al capítol 9 de pressuposts tancats.

20. Discrepàncies entre les relacions de modificacions de drets de pressuposts tancats i les modificacions i anul· lacions segons la liquidació de pressuposts tancats.

21. Desequilibri entre el deure i lhaver en lestat de tresoreria.

22. Diferències entre els cobraments nets que consten en lestat de tresoreria.

23. No coincidència entre els cobraments que consten en la liquidació de pressuposts tancats i els que consten en lestat de tresoreria.

24. Diferències entre els pagaments nets que consten en la liquidació pressupostària i els que consten en lestat de tresoreria.

25. Nocoincidència entre els pagaments que consten en la liquidació de pressuposts tancats i els que consten en lestat de tresoreria.

26. Diferències entre el saldo dels fons líquids segons el romanent de tresoreria, el subgrup 57 del balanç de situació i les existències finals que consten en lestat de tresoreria.

27. Cobraments en lestat de tresoreria imputats a algun concepte no previst en la instrucció de comptabilitat.

28. Pagaments en lestat de tresoreria imputats a algun concepte no previst en la instrucció de comptabilitat.

29. Imports en lestat de tresoreria comptabilitzats amb signe contrari a la seva naturalesa.

30. Comptabilitzat limport no disposat en comptes de crèdit com a tresoreria.

31. Saldo en un compte de diferències de tresoreria.

32. Discrepàncies entre els comptes bancaris comptabilitzats segons lestat de tresoreria i les certificacions bancàries.

33. Romanents de tresoreria per a despeses generals negatiu.

34. Diferències entre les desviacions acumulades de finançament afectat amb el romanent de tresoreria afectat amb finançament afectat.

35. No presentació destimació de dubtosa cobrabilitat en el romanent de tresoreria.

36. Saldo de deutors per operacions no pressupostàries negatiu en el romanent de tresoreria.

37. Diferències entre els cobraments pendents daplicació segons el romanent de tresoreria amb les partides pendents daplicació segons el passiu del balanç.

38. Romanent de tresoreria ajustat amb un import de cobraments pendents daplicació elevat.

39. Romanent de tresoreria ajustat amb un import de pagaments pendents daplicació elevat.

40. Diferències entre els deutors pressupostaris segons el romanent de tresoreria i segons la relació nominal de deutors.

41. Diferències entre els creditors pressupostaris segons el romanents de tresoreria i segons la relació nominal de creditors.

42. Estat A140 amb un romanent de tresoreria diferent de laprovat.

43. Desequilibri en els comptes de control pressupostari del balanç de situació.

44. Diferències entre la dotació de dubtós cobrament que consta en el romanent de tresoreria i la del balanç de situació.

45. Comptes 433, 434 i 437 sense regularitzar en el balanç de situació.

46. Saldo en el compte 230 del balanç de situació.

47. Saldo dimmobilitzat material en el balanç de situació i noamortització acumulada i/o no dotació per a amortització durant lexercici.

48. Saldo dimmobilitzat immaterial en el balanç de situació i noamortització acumulada i/o no dotació per a amortització durant lexercici.

49. Comptes en el balanç de situació saldos no prevists en la instrucció de comptabilitat.

50. Saldo negatiu en alguns dels comptes en el balanç de situació.

51. No-coincidència entre els resultats de lexercici segons el balanç de situació i els resultats nets totals que consten en el compte de resultats.

52. Comptabilitzat el resultat de lexercici acumulantlo al compte 130 del balanç de situació de resultats pendents daplicació dexercicis anteriors.

53. Nocoincidència entre el saldo de les modificacions de drets i/o obligacions de pressuposts tancats del compte de resultats i el saldo que consta com a rectificacions netes totals en la liquidació de pressuposts tancats.

54. Imports de despeses i ingressos imputats a comptes no prevists en la instrucció de comptabilitat per als ens locals.

55. Comptabilitzades despeses en el compte de resultats amb signe contrari a la seva naturalesa.

56. Diferències entre els deutes a llarg termini de lestat de deute i els que consten en el balanç de situació.

57. Diferències entre la liquidació del capítol 9 dingressos de la liquidació pressupostària i les noves disposicions de deute segons lestat del deute a llarg termini.

58. Diferències entre la liquidació del capítol 9 de despeses de la liquidació pressupostària i les amortitzacions del deute segons lestat del deute a llarg termini.

59. Saldo en el compte de control pressupostari, 014, despeses compromeses dexercicis posteriors, i lestat de despeses compromeses dexercicis posteriors a zero.

60. Saldo en el compte de control pressupostari, 016, ingressos compromesos dexercicis posteriors, i lestat de despeses compromeses dexercicis posteriors a zero.

IV. 2 INCIDÈNCIES EN ELS COMPTES ANUALS DE LES MANCOMUNITATS

Es Raiguer: 2, 4, 7 i 9.

Migjorn de Mallorca: 4 i 8.

Tramuntana: 4, 7 i 9.

Sud de Mallorca: 1 i 9.

Escorxador Insular dEivissa: 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 i 11.

Zona Nord de Mallorca: 2, 4, 5, 6, 7, 9 i 10.

Descripció de les incidències:

1. Obligacions reconegudes superiors al pressupost definitiu de despeses.

2. Ingressos finalistes i no sha ajustat el resultat pressupostari amb les desviacions positives i negatives de finançament i/o, tampoc no shan calculat les despeses amb finançament afectat en el romanent de tresoreria.

3. Resultat pressupostari ajustat negatiu.

4. Saldos a cobrar significatius dexercicis tancats.

5. Estat de tresoreria amb imports comptabilitzats amb signe contrari a la seva naturalesa.

6. Comptabilitzat limport no disposat en comptes de crèdit com a major import de tresoreria.

7. No estimació de dubtosa cobrabilitat en el romanent de tresoreria.

8. Comptes 433, 434 i 437 sense regularitzar en el balanç de situació

9. Saldo dimmobilitzat material en el balanç de situació i noamortització acumulada i/o no dotació per a amortització durant lexercici.

10. Saldo dimmobilitzat immaterial en el balanç de situació i noamortització acumulada i/o no dotació per a amortització durant lexercici.

11. Nocoincidència entre els resultats extraordinaris de lexercici segons el compte de resultats i els resultats extraordinaris que consten a lestat de resultats extraordinaris.

IV. 4 INCIDÈNCIES EN ELS COMPTES ANUALS DELS ORGANISMES AUTÒNOMS

Patronat Municipal Alcúdia Ràdio: 7, 15 i 19.

Patronat Municipal de Música (Alcúdia): 19.

Patronat Municipal dEsports (Alcúdia): 15 i 19.

Fundació Municipal dEscoles Infantils (Calvià): 9, 10, 11, 12, 17 i 19.

Guarderia Municipal Casa Bressol (Campos): 18.

Llar Tercera Edat (Campos): 18

Patronat de lHospital Municipal (Ciutadella): 14.

Patronat Municipal dEscoles Infantils (Ciutadella): 3 i 7.

Patronat del Museu dArt Contemporani dEivissa (Eivissa): 19.

Patronat dEsports dEivissa (Eivissa): 19 i 20.

Patronat Municipal de Música dEivissa (Eivissa): 19.

Centre Cultural de Felanitx: 5, 6, 19 i 23.

Fundació Púb. Llar dAncians Miquel Mir (Inca): 5, 7, 15 i 19.

Fundació Pública Llar dInfants dInca: 5, 15 i 19.

Institut Municipal dActivitat Física dInca: 5, 15 i 19.

Escola de Música Antoni Torrandell (Inca): 4, 5, 7, 13, 15 i 19.

Patronat Molí den Gaspar. Centre Migjorn (Llucmajor): 5.

Patronat Residència de la Tercera Edat Migjorn (Llucmajor): 8, 15 i 19.

Fundació Pública Antoni Maria Alcover (Manacor): 9, 10, 11, 12, 15 i 19.

Fundació Pública Teatre Municipal (Manacor): 2, 9, 10, 11, 12, 15, 19 i 23

Patronat Escola Municipal de Mallorquí (Manacor): 9, 10, 11 i 19.

Patronat Municipal dEsports (Manacor): 7, 9, 10, 11, 12, 15 i 19.

Residència Reina Sofia (Muro): 15 i 22.

Fundació Pública Llegat Weyler (Palma): 2, 7 i 19.

Fundació Pública Pilar i Joan Miró (Palma): 7, 15 i 19.

Institut Municipal de Coordinació dObres viàries (Palma): 5 i 19.

Institut Municipal de Formació Ocupacional i Feina (Palma): 3, 14 i 19.

Institut Municipal de lEsport de Palma: 7, 13, 15 i 19.

Institut Municipal dInformàtica (Palma): 7, 15, 16 i 21.

Patronat Muncipal dIl. luminació Ornamental (Palma): Patronat Municipal Alberg Son Riera (Palma): 7 i 19.

Patronat Municipal de lHabitatge (Palma): 2, 15 i 19.

Patronat Municipal dEscoles dInfants de Palma: 1, 3, 7, 15 i 19.

Descripció de les incidències:

1. Discrepàncies entre les modificacions de crèdits inicials segons lestat de liquidació pressupostària i els justificants tramesos de les aprovacions de les modificacions de crèdit .

2. Ingressos finalistes i no sha ajustat el resultat pressupostari amb les desviacions positives i negatives de finançament, tampoc no sha calculat les despeses amb finançament afectat en el romanent de tresoreria.

3. Diferències entre les desviacions de finançament de lexercici posades de manifest a lestat de despeses amb finançament afectat i els ajustaments realitzats al resultat pressupostari.

4. Càlcul dels ajustaments al resultat pressupostari amb una xifra de despeses finançades amb romanent de tresoreria igual a limport de les modificacions de crèdit aprovades en el capítol 8 dingressos.

5. Resultat pressupostari ajustat negatiu.

6. Estat E410 amb un resultat pressupostari diferent de laprovat.

7. Saldos a cobrar significatius dexercicis tancats.

8. Diferències entre els cobraments nets que consten en la liquidació pressupostària i els que consten en lestat de tresoreria.

9. Cobraments en lestat de tresoreria imputats a algun concepte no previst en la instrucció de comptabilitat.

10. Pagaments en lestat de tresoreria imputats a algun concepte no previst en la instrucció de comptabilitat.

11. Estat de tresoreria amb imports comptabilitzats amb signe contrari a la seva naturalesa

12. Diferències entre el saldo del fons líquid segons el romanent de tresoreria, el subgrup 57 del balanç de situació i les existències finals que consten en lestat de tresoreria.

13. Romanent de tresoreria per a despeses generals negatives.

14. Diferències entre les desviacions acumulades de finançament calculades a lestat de despeses amb finançament afectat amb el romanent de tresoreria afectat a despeses amb finançament afectat.

15. No estimació de dubtosa cobrabilitat en el romanent de tresoreria.

16. Diferències entre els cobraments pendents daplicació segons el romanent de tresoreria amb les partides pendents daplicació segons el passiu del balanç de situació.

17. Diferències entre la dotació de dubtós cobramanet que consta en el romanent de tresoreria i la del balanç de situació.

18. Comptes 433, 434 i 437 sense regularitzar en el balanç de situació.

19. Saldo dimmobilitzat material en el balanç de situació i noamortització acumulada i/o no dotació per a amortització durant lexercici.

20. Saldo dimmobilitzat immaterial en el balanç de situació i noamortització acumulada i/o no dotació per a amortització durant lexercici.

21. Saldos en comptes no prevists en la instrucció de comptabilitat en el balanç de situació.

22. Saldo negatiu en alguns dels comptes que consten en el balanç de situació.

23. Imports de despeses i dingressos imputats a comptes no prevists en la instrucció de comptabilitat per als ens locals.

IV. 5 INCIDÈNCIES EN ELS COMPTES ANUALS DE LES SOCIETATS MERCANTILS DE CAPITAL SOCIAL ÍNTEGRAMENT PROPIETAT DELS AJUNTAMENTS

Andratx Segle XXI, SA: 2 i 6.

Calvià 2000, SA: 14.

E. de Serveis del Mun. de Manacor : 9.

Emaya Empresa M. dAigües i Clavegueram, SA: 3, 9 i 10.

Empresa Funerària Municipal, SA: 1, 3, 7, 9, 10 i 12.

Empresa M. de Transports de Palma, SA: 1, 2, 3, 7, 9, 10 i 13.

Llar de Calvià, SA: 1, 2, 8, 9 i 11.

Promocions Urbanístiques de Maó, SL: 1, 2, 3, 4, 5 i 12.

S. Municipal dAparcaments de Palma SA: 1, 2, 3, 10 i 14.

S. M. dObres i Proj. Urbans de Palma SA: 2, 7, 9, 10 i 14.

S. M. dAparcam. de Palma, SA: 1 i 9.

Societat Municipal Marratxí XXI, SA: 2.

Descripció de les incidències:

1. Resultat negatiu (pèrdua)durant lexercici 2003.

2. Resultats negatius dexplotació durant lexercici 2003.

3. Despeses financeres significatives.

4. Activat crèdits fiscals per bases imposables negatives durant lexercici 2003.

5. Despeses durant lexercici registrades directament amb càrrec a reserves.

6. Aportació insuficient a la memòria sobre les consums dexplotació.

7. Fons propis negatius a 31/12/03.

8. Situació de disminució de capital obligatòria.

9. Fons de maniobra negatiu (dèficit de capital circulant).

10. Fort grau dendeutament.

11. Comptes al balanç de situació amb signe contrari a la seva naturalesa.

12. Excepcions a lInforme dauditoria.

13. Limitacions a lInforme dauditoria.

14. Incerteses a lInforme dauditoria.

V. CONCLUSIONS

V.1. RENDICIÓ, APROVACIÓ I CONTINGUT DELS COMPTES GENERALS

El sector públic local de les Illes Balears durant lexercici 2003 està format per 75 entitats locals bàsiques (67 ajuntaments, 1 entitat local menor i 7 mancomunitats), 57 de les quals han retut comptes, la qual cosa representa un percentatge significatiu (76%). No obstant això, només el 33,3% de les entitats que han retut els comptes anuals ho han fet en termini. La població dels municipis que han retut representa el 92,9% del total de les Illes Balears.

Els comptes tramesos han estat aprovats en termini pel 45,6% de les corporacions (47,1% dels ajuntaments i 33,3% de les mancomunitats). La rendició dels principals estats és completa en la quasi totalitat dentitats que han retut. En canvi, en altres estats la rendició és incompleta.

V.2. ANÀLISI DELS COMPTES AGREGATS DELS AJUNTAMENTS

El pressupost inicial dels 51 ajuntaments que han presentat el compte general és de 729.272 milers deuros en lestat dingressos i 728.296 milers deuros en el de despeses (superàvit inicial de 976 milers deuros). Les modificacions de crèdit sumen 290.231 milers deuros (39,8% de les previsions inicials)i la previsió definitiva és de 1.019.502 milers deuros.

Els drets reconeguts com a ingressos corrents representen el 85,8% del total. Els corresponents als capítols 1, 2 i 3 tenen un pes relatiu del 61,2% i els procedents de transferències (corrents i de capital)el 29,4%. Lendeutament té un pes relatiu del 5,2%.

Les obligacions reconegudes com a despeses corrents representen el 72,7% del total. Les de funcionament (cap. 1 i 2)són les més importants (58,1% del total de les obligacions reconegudes).

Les existències inicials de tresoreria són 141.295 milers deuros i els cobraments d1.888.463 milers deuros, amb un total de lhaver de 2.024.758 milers deuros. Els pagaments d1.896.777 milers deuros i les existències finals de tresoreria de 129.738 milers deuros suposen un total del deure de 2.026.515 milers deuros. Aquest estat està desequilibrat entre el deure i lhaver (1.757 milers deuros).

El romanent de tresoreria afectat a despeses amb finançament afectat és de 89.362 milers deuros i el romanent de tresoreria per a despeses generals és de 97.132 milers deuros.

6. Lagregat autonòmic del balanç de situació és de 2.057.779 milers deuros. Els actius més significatius són els immobilitzats, entre els quals cal destacar els materials (43% dels actius)i les inversions en infraestructures i béns destinats a lús general (29,7%). Una part significativa dajuntaments no comptabilitzen lamortització corresponent als seus béns immobilitzats materials i immaterials.

7. Els principals indicadors que shan obtingut del balanç de situació són:

Endeutament explícit per habitant: 381,7 euros/h. Liquiditat: 1,7. Termini mitjà de cobrament: 113,1 dies. Termini mitjà de pagament: 132,8 dies. Els resultats nets totals són de 76.214 milers deuros segons el compte de resultats i no coincideixen amb els resultats nets totals que es mostren en el balanç de situació (75.923 milers deuros).

El deute viu a 31/12/03 és de 334.324 milers deuros. Els nous deutes subscrits durant lexercici (41.030 milers deuros)han superat els deutes amortitzats (33.366 milers deuros).

Líndex de càrrega financera global és del 6,5%. La càrrega financera global per habitant és de 49,7 euros.

V.3. ANÀLISI DELS COMPTES AGREGATS DE LES MANCOMUNITATS

El pressupost inicial de 6 mancomunitats de les 7 existents (87,5%)que han retut el compte general és de 5.051 milers deuros, tant lestat dingressos com lestat de despeses. Les modificacions dels crèdits i de les previsions inicials són de 153 milers deuros.

Els drets reconeguts com a ingressos corrents corrents representen el 75,6% del total i els ingressos procedents de transferències (corrents i de capital)el 83,1 % del total dingressos.

Les obligacions reconegudes com a despeses corrents liquidades són el 77,8% del total. Les de personal (capítol 1)i les de compra de béns i serveis corrents (capítol 2)són les més importants (representen el 69,1% del total de les obligacions reconegudes).

Les existències inicials de tresoreria són 594 milers deuros, els cobraments 4.387 milers deuros, els pagaments 4.249 milers deuros i les existències finals de tresoreria de 733 milers deuros, que suposen un total haver/deure de 4.981 milers deuros.

No es presenta romanent de tresoreria afectat a despeses amb finançament afectat (malgrat que algunes mancomunitats tenen ingressos finalistes)i el romanent de tresoreria per a despeses generals és de 1.090 milers deuros.

Lagregat autonòmic del balanç de situació és de 7.840 milers deuros.

7. Els principals indicadors que shan obtingut del balanç de situació són:

Endeutament explícit per habitant: 0,7 euros/h. Liquiditat: 1,6. Termini mitjà de cobrament: 220,2 dies. Termini mitjà de pagament: 183,4 dies. Els resultats nets totals són negatius per 9 milers deuros i shan generat per lexistència de resultats corrents de lexercici negatius.

El deute viu a 31/12/2003 és de 217 milers deuros. La càrrega financera és de l1,3 %. La càrrega financera global per habitant és de 0,1 euros.

V.4. ANÀLISI DELS COMPTES AGREGATS DELS ORGANISMES AUTÒNOMS

El pressupost inicial que correspon als 36 organismes autònoms que han presentat els comptes anuals és de 41.167 milers deuros. Les modificacions de crèdit (5.909 milers deuros)varien les previsions inicials un 14,4%. La previsió definitiva és de 47.077 milers deuros.

Els drets reconeguts com a ingressos corrents representen el 92,2% del total. Els procedents de transferències corrents són els més importants (72,2 % dels ingressos totals).

Les obligacions reconegudes com a despeses són 41.317 milers deuros i shan executat en un percentatge lleugerament superior als ingressos (87,8%).

Les despeses corrents shan executat el 89,2% i les de capital el 77,6%. Les existències inicials de tresoreria són de 4.929 milers deuros, els cobraments de 59.262 milers deuros, els pagaments de 60.186 milers deuros i les existències finals de tresoreria de 4.005 milers deuros, que suposen un total haver/deure de 64.191 milers deuros.

El romanent de tresoreria afectat a despeses amb finançament afectat és de 1.101 milers deuros i el romanent de tresoreria per a despeses generals és de 4.006 milers deuros.

Lagregat autonòmic del balanç de situació és de 68.999 milers deuros.

7. Els principals indicadors del balanç de situació són: Liquiditat: 1,7. Termini mitjà de cobrament: 55,6 dies. Termini mitjà de pagament: 53,8 dies. Els resultats nets totals són negatius en 1.497 milers deuros. Les pèrdues netes de lexercici shan generat pels resultats corrents i extraordinaris negatius durant lexercici. Els resultats extraordinaris negatius shan produït, fonamentalment, per baixes dimmobilitzat.

El deute viu a 31/12/2003 és de 680 milers deuros. Els nous deutes subscrits durant lexercici han superat els deutes amortitzats durant lexercici.

V.5. ANÀLISI DELS COMPTES AGREGATS DE LES SOCIETATS MERCANTILS

El balanç de situació agregat de les 12 societats mercantils que han retut els seus comptes és de 283.028 milers deuros. Aquest agregat no és una unitat homogènia danàlisi a causa de la heterogeneïtat de la naturalesa de les empreses, motivada per la diversitat dels seus objectes socials.

Els fons propis són positius (57.581 milers deuros; el 20,34 % dels passius totals). Malgrat que el resultat de lagregació és positiu, individualment, diverses empreses presenten a 31/12/03 fons propis negatius.

El balanç presenta un dèficit de capital circulant (33.129 milers deuros)amb un fort increment (9.227 milers deuros)respecte a lexercici anterior (11,1% dincrement dels passius a curt termini).

Els principal indicadors del balanç de situació són: Liquiditat: 0,5; Disponibilitat: 11,5%; Estabilitat: 237,0%; Garantia: 150,6%; Exigibilitat: 65,3%; Endeutament per habitant: 90,3 euros/h; Autofinançament: 5,8%; Acumulació: 2,0%; Termini de cobrament: 71,9 dies; Termini de pagament: 206,7 dies.

El resultat agregat de lexercici és de 1.177 milers deuros de beneficis i ha disminuït el 72,8% respecte al resultat de lexercici anterior. Malgrat que el resultat agregat sigui positiu, hi ha societats municipals que han obtingut resultats negatius (pèrdues).

Els resultats financers negatius han augmentat de manera significativa (25,1%)per lincrement dels interessos pagats per laugment de lendeutament.

V.6. INCIDÈNCIES EN ELS COMPTES ANUALS DELS ENS LOCALS

El 24% dels ens locals (16 ajuntaments, 1 mancomunitat i 1 entitat local menor)no han retut els comptes anuals. Això també implica la norendició dels comptes dels ens que en depenen (4 organismes autònoms i 4 empreses municipals).

No tots els ens locals que han retut els comptes anuals ho han fet de forma completa, doncs alguns no han inclòs tots els estats, annexos i justificants que integren els comptes anuals. Cal destacar que els saldos de tresoreria no sempre shan documentat amb els arquejos de caixa oportuns i amb les conciliacions bancàries escaients.

Les incoherències més significatives entre les dades dels estats que integren els comptes anuals retuts són:

Incoherència entre els imports consignats en la liquidació pressupostària i en la de pressuposts tancats, amb els mateixos conceptes consignats en el resultat pressupostari i en lestat de romanent de tresoreria.

Incoherència entre els imports consignats en el balanç de situació, amb els mateixos conceptes consignats en el resultat pressupostari i en lestat de romanent de tresoreria.

El resultat segons el compte de resultats no coincideix amb el resultat segons el balanç de situació.

Alguns estats han estat retuts de forma desequilibrada (estat de tresoreria, estat de deute, balanç de situació).

Incidències que posen de manifest laplicació incorrecta de les normes pressupostàries i comptables. Les més significatives són:

- Per al càlcul del resultat pressupostari ajustat no sempre shan tingut en compte les depeses finançades amb romanent líquid de tresoreria i les desviacions positives i negatives de finançament. En alguns casos, aquests ajustaments shan realitzat per imports no correctes o no degudament justificats i amb signe contrari a la seva naturalesa.

El romanent de tresoreria afectat a despeses amb finançament afectat no sha quantificat en tots els casos, i en altres sha fet per imports no correctes o no degudament justificats.

No tots els ens locals han minorat el romanent de tresoreria amb una esti mació limport dels deutors de dubtós cobrament i quan sha fet no sempre representa un percentatge de cobertura raonable amb relació als saldos pendents de cobrament. Aquestes estimacions dinsolvències no sempre es troben registrades en el balanç de situació.

Gran part dens locals no realitzen amortitzacions dels seus actius fixos (tant materials com immaterials).

Alguns balanços de situació mostren comptes no prevists o no recomanables: comptes dimmobilitzat material pendent de classificar, de diferències de tresoreria, elevats imports de cobraments i de pagaments pendents de classificació definitiva.

VI. RECOMANACIONS

Complir el deure daprovar i retre el compte general dins dels terminis legals, amb tota la documentació establerta, correctament emplenada i sense incoherències entre els diferents estats.

Constituir la rendició de comptes un objectiu prioritari per a les entitats locals, no solament com exigència legal, sinó com una forma de trametre la transparència dels qui gestionen els fons públic.

Calcular més acuradament les previsions inicials per tal que no siguin necessàries unes modificacions pressupostàries tan elevades.

Establir un control, adequat i adaptat a la normativa vigent, de les despeses amb finançament afectat, doncs la seva quantificació és necessària pel càlcul del resultat pressupostari i del romanent de tresoreria per a despeses generals.

Ajustar el resultat pressupostari amb limport de les despeses finançades amb romanent líquid de tresoreria efectivament gastades durant lexercici.

Depurar els saldos doperacions dexercicis tancats de manera periòdica, per tal desbrinar el que realment correspon a drets reconeguts, de determinar els que estan afectats per prescripció i defectuar les declaracions de fallits i dinsolvències un cop exhaurida la via executiva. Estimar, dacord en larticle 172.2 de lLRHL, els imports que es considerin de difícil recaptació, minorant el romanent de tresoreria per a despeses generals.

Analitzar les causes de les dificultats per realitzar els ingressos i adoptar les mesures necessàries per potenciar la gestió i recaptació.

Depurar els comptes de cobraments i de pagaments pendents daplicació. Adoptar un major control dels saldos líquids de tresoreria, realitzant arquejos de caixa i conciliacions bancàries de forma periòdica i evitant lús dels comptes de diferències de tresoreria.

Adoptar els criteris per dur a terme lamortització comptable corresponent als béns immobilitzats materials i immaterials.

Comptabilitzar adequadament els comptes de limmobilitzat pendent de classificar.

Prendre mesures per tal que les societats municipals millorin lequilibri de la seva estructura financera i patrimonial.

Potenciar les àrees dadministració, comptabilitat i gestió econòmica i financera, així com el seu control intern, amb les finalitats daconseguir:

Ladequada protecció dels actius de lentitat. La formulació, aprovació i rendició dels comptes dins termini. Millorar els resultats a obtenir. El compliment, en tot moment, del principi de legalitat.