Ficha
Nº de Disposición:
GOV/70/2008
DOGC:
5128
Fecha Disposición:
22/04/2008
Órgano Emisor:
DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
ACORD
GOV/70/2008, de 22 d'abril, pel qual es delimita l'entorn de protecció de la Torre Figueres Bellesguard, a Barcelona.
Pel Decret de 24 de juliol de 1969 (BOE de 20.8.1969) es va declarar monument historicoartístic la Torre Figueres Bellesguard.
Per la Resolució CMC/2818/2007, de 27 de juliol (DOGC núm. 4975, de 26.9.2007), es va incoar expedient de delimitació d'un entorn de protecció de la Torre Figueres Bellesguard, a Barcelona.
S'han complert tots els tràmits preceptius en la instrucció d'aquest expedient d'acord amb el que estableixen els articles 8 i següents de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
A l'expedient consten els informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l'Institut d'Estudis Catalans.
Durant la tramitació de l'expedient s'han presentat al·legacions que han estat analitzades i contestades per la Direcció General del Patrimoni Cultural Català.
A proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Govern de la Generalitat de Catalunya
Acorda:
.1 Delimitar l'entorn de protecció de la Torre Figueres Bellesguard, a Barcelona (Barcelonès), la justificació del qual s'inclou a l'annex i que és representat al plànol que es publica juntament amb aquest Acord.
.2 Incloure com a objecte de protecció el subsòl del monument i de l'entorn de protecció.
.3 Publicar íntegrament al DOGC i al BOE aquest Acord, de conformitat amb el que preveu l'article 12 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre del patrimoni cultural català, i notificar-lo als interessats i a l'ajuntament del municipi on radica el bé.
.4 Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant el Govern de la Generalitat de Catalunya en el termini d'un mes, o bé, recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos, a comptar, en tots dos casos, des de la publicació al DOGC o des de la corresponent notificació.
Barcelona, 22 d'abril de 2008
Laia Bonet Rull
Secretària del Govern
Annex
Justificació de l'entorn de protecció
El fet que la Torre Figueres o Bellesguard estigui declarada bé cultural d'interès nacional i no disposi d'entorn de protecció específicament delimitat, aconsella la definició d'aquesta figura com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles.
Aquesta figura legal considera i incorpora, des de la seva pròpia definició, les interaccions del monument amb cada un dels elements urbans i naturals del seu entorn, així com la relació entre ells. És, doncs, una eina de protecció global, valorativa de la realitat, amb la clara intenció de conservar en les millors condicions possibles el llegat patrimonial inherent al monument.
Es pretén assolir l'equilibri entre la necessitat de crear una àrea de protecció al voltant del monument que garanteixi suficientment el control sobre el seu entorn i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament indispensables per a la seva correcta percepció.
El criteri per definir l'entorn es basa en l'especificitat de la trama urbana on es troba, amb domini de parcel·les de mida generosa i domini d'edificacions aïllades. En aquestes circumstàncies, pren importància la valoració de visuals i perspectives llunyanes de l'edifici des de l'espai públic. Per la morfologia pròpia del lloc i les circumstàncies anteriors, es considera necessari incloure a l'entorn les finques adjacents i confrontants al monument, així com aquelles complementàries a les anteriors necessàries per garantir la coherència de l'entorn proper a l'edifici.
D'acord amb aquest principi general, es justifiquen tot seguit cada una de les finques incloses a l'entorn :
Carrer de Bellesguard:
-Finca núm. 15: la seva situació davant de la parcel·la del monument fa que les intervencions en aquest indret tinguin repercussió directe sobre la visual del monument, especialment en les perspectives des del carrer Valeta d'Arquer.
-Finca núm. 16 -18: situada adjacent a la parcel·la del monument, formava part de la finca original on es va construir la Torre Figueres. Actualment es mantenen un seguit d'elements (el mur de tanca al carrer de Bellesguard, l'entrada a la parcel·la a través del jardí de la finca del monument, el jardí) que posen de manifest aquest origen comú i que formen una continuïtat inequívoca amb la seva parcel·la. Possiblement l'edificació que ocupa aquesta finca era l'antiga masoveria de la finca original, amb la que guarda, al menys externament, connotacions estilístiques. Aquests factors justifiquen per si mateixos la necessitat d'incloure aquesta parcel·la en l'entorn, i es reforcen per la seva proximitat visual al monument.
-Finca núm. 16.I: també numerada com 34-38 del carrer de Jaume Càncer. És complementària de la finca anterior i, segurament, formava part de la finca original. Es situa al costat sud de la parcel·la del monument, en contacte físic amb ella i té un accés directe i proper a la façana sud de l'edifici. Les possibles actuacions en el seu interior afecten el monument directament.
-Finca núm. 17: la seva situació davant de la parcel·la del monument fa que les intervencions en aquest indret tinguin repercussió directe sobre la visual del monument, especialment en les perspectives des del carrer Valeta d'Arquer. Així mateix, en aquesta parcel·la i a la seva colindant en direcció nord (número 19.X del carrer de Bellesguard), existeixen unes estructures de contenció de terres, constituïdes per unes columnes inclinades i uns murs de contenció situats darrera, que serveixen de suport físic al carrer de Bellesguard en la corba que descriu davant de la parcel·la del monument. Aquestes estructures estan documentades com obra d'Antoni Gaudí i formen una unitat ambiental, estilística i visual amb el mur de tanca de la finca i amb la pròpia Torre Figueres. Per tant, malgrat que la parcel·la de que tractem es troba topogràficament deprimida respecte del carrer de Bellesguard, cal preservar-la com integrant d'aquesta unitat formal superior que hem descrit.
-Finca 19-23: aquesta finca queda envoltada per l'anterior i molt propera a les estructures de contenció de terres anteriorment esmentades. Per la seva situació topogràfica elevada respecte les parcel·les situades al sud, domina l'espai format per la petita depressió de la riera. Aquesta posició la fa aparèixer en primer terme a les visuals del monument des del carrer de Benedetti i la Ronda de Dalt i afecta tot el conjunt visual format pel monument i les estructures de contenció del carrer de Bellesguard.
-Finca núm. 19-X: aquesta finca té la peculiaritat de tenir continuïtat de façana al carrer de Bellesguard, envoltar la parcel·la 19-23 i donar façana al carrer de Benedetti amb el número 78.X. Són d'aplicació els mateixos arguments exposats per a la parcel·la número 17. L'any 2003, durant els treballs de construcció dels habitatges situats a la parcel·la 19-23, van aflorar al límit d'aquesta parcel·la amb el carrer de Bellesguard i a continuació de les estructures de suport dissenyades per Antoni Gaudí, possibles restes de muralla i d'una torre o bestorre suposadament pertanyent a l'antic palau reial del rei Martí I l'Humà, documentat a l'indret. Aquest fet assenyala el desconeixement de les dimensions reals d'aquestes estructures històriques i posa de manifest la necessitat de preveure una àrea de control arqueològic al voltant de la Torre Figueres, que amb la delimitació de l'entorn que definim es considera suficient.
-Finca núm. 20: Torre Figueres o Bellesguard.
-Finca núm. 22-30: s'inclou a l'entorn totes les edificacions i espais, zones públiques i privades de la parcel·la, ocupada primordialment per l'edifici de l'Escola Universitària .Abat Oliva. i altres edificacions menors ubicades al seu voltant. El cos principal d'edificació de l'Escola Universitària es situa darrera el perfil del monument, amb una forta presència quan aquest s'observa en direcció nord tant des de les visuals llunyanes com les més properes, des de l'interior de la parcel·la de Bellesguard.
-Finca núm. 30-X: la seva posició propera, elevada respecte al monument i complementària de la parcel·la 22-30, fa necessària la seva incorporació a l'entorn.
Carrer Valeta d'Arquer:
-Finca núm. 30-34: mateixa finca esmentada anteriorment com a carrer de Bellesguard, 15.
-Finca núm. 45X: la inclusió d'aquesta parcel·la, llera de la riera, es justifica per la necessitat de garantir la visió del conjunt format per les estructures de contenció de terres descrites anteriorment i situades sota el carrer de Bellesguard, la tanca de la finca i la mateixa Torre Figueres des del carrer Valeta d'Arquer.
-Finca núm. 47-49: mateixa finca contemplada anteriorment com a carrer de Bellesguard, 17.
Carrer Roura:
-Finca núm. 26: mateixa finca esmentada anteriorment com a carrer de Bellesguard, 15.
Carrer Jaume Càncer:
-Finca núm. 34-38: mateixa finca esmentada anteriorment com a carrer de Bellesguard, 16.I.
-Finca núm. 40-42: és complementària de la pròpia finca del monument, carrer de Bellesguard, 20, de la qual formava part originalment i amb la qual conserva comunicació peatonal i per vehicles. Està en contacte físic amb ella, a la seva vessant est. Les possibles actuacions en el seu interior afecten al monument directament.
Carrer de Benedetti:
-Finca núm. 76.X: mateixa finca contemplada anteriorment com a carrer de Valeta d'Arquer, 45.X.
-Finca núm. 78-82: mateixa finca contemplada anteriorment com a carrer de Bellesguard,19-23.
-Finca núm. 78.X: mateixa finca contemplada anteriorment com a carrer de Bellesguard,19.X.
Per altra banda no es considera necessària la delimitació d'un entorn de protecció més ampli perquè aquest element està inclòs en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) i Catàleg del Districte 5 (Sarrià-Sant Gervasi) de l'Ajuntament de Barcelona, aprovat i vigent des del mes de maig de l'any 2000, amb el número d'element 24 i nivell de protecció A, el màxim possible. El Pla General Metropolità (PGM) també qualifica aquest element amb categoria 7b (p) (equipament de nova creació).
El subsòl de l'entorn s'inclou també per prevenir futures actuacions que poden malmetre tant la visualització del mateix monument com representar un risc per a la seva integritat física i ambiental
Aquesta concurrència de figures de planejament urbanístic de caire proteccionista es juxtaposen i complementen amb aquesta delimitació, de manera que queda garantida la conservació dels elements des dels diferents àmbits de competència de les administracions implicades.
(Vegeu plànol al document PDF)
(08.099.162)
GOV/70/2008, de 22 d'abril, pel qual es delimita l'entorn de protecció de la Torre Figueres Bellesguard, a Barcelona.
Pel Decret de 24 de juliol de 1969 (BOE de 20.8.1969) es va declarar monument historicoartístic la Torre Figueres Bellesguard.
Per la Resolució CMC/2818/2007, de 27 de juliol (DOGC núm. 4975, de 26.9.2007), es va incoar expedient de delimitació d'un entorn de protecció de la Torre Figueres Bellesguard, a Barcelona.
S'han complert tots els tràmits preceptius en la instrucció d'aquest expedient d'acord amb el que estableixen els articles 8 i següents de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
A l'expedient consten els informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l'Institut d'Estudis Catalans.
Durant la tramitació de l'expedient s'han presentat al·legacions que han estat analitzades i contestades per la Direcció General del Patrimoni Cultural Català.
A proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Govern de la Generalitat de Catalunya
Acorda:
.1 Delimitar l'entorn de protecció de la Torre Figueres Bellesguard, a Barcelona (Barcelonès), la justificació del qual s'inclou a l'annex i que és representat al plànol que es publica juntament amb aquest Acord.
.2 Incloure com a objecte de protecció el subsòl del monument i de l'entorn de protecció.
.3 Publicar íntegrament al DOGC i al BOE aquest Acord, de conformitat amb el que preveu l'article 12 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre del patrimoni cultural català, i notificar-lo als interessats i a l'ajuntament del municipi on radica el bé.
.4 Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant el Govern de la Generalitat de Catalunya en el termini d'un mes, o bé, recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos, a comptar, en tots dos casos, des de la publicació al DOGC o des de la corresponent notificació.
Barcelona, 22 d'abril de 2008
Laia Bonet Rull
Secretària del Govern
Annex
Justificació de l'entorn de protecció
El fet que la Torre Figueres o Bellesguard estigui declarada bé cultural d'interès nacional i no disposi d'entorn de protecció específicament delimitat, aconsella la definició d'aquesta figura com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles.
Aquesta figura legal considera i incorpora, des de la seva pròpia definició, les interaccions del monument amb cada un dels elements urbans i naturals del seu entorn, així com la relació entre ells. És, doncs, una eina de protecció global, valorativa de la realitat, amb la clara intenció de conservar en les millors condicions possibles el llegat patrimonial inherent al monument.
Es pretén assolir l'equilibri entre la necessitat de crear una àrea de protecció al voltant del monument que garanteixi suficientment el control sobre el seu entorn i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament indispensables per a la seva correcta percepció.
El criteri per definir l'entorn es basa en l'especificitat de la trama urbana on es troba, amb domini de parcel·les de mida generosa i domini d'edificacions aïllades. En aquestes circumstàncies, pren importància la valoració de visuals i perspectives llunyanes de l'edifici des de l'espai públic. Per la morfologia pròpia del lloc i les circumstàncies anteriors, es considera necessari incloure a l'entorn les finques adjacents i confrontants al monument, així com aquelles complementàries a les anteriors necessàries per garantir la coherència de l'entorn proper a l'edifici.
D'acord amb aquest principi general, es justifiquen tot seguit cada una de les finques incloses a l'entorn :
Carrer de Bellesguard:
-Finca núm. 15: la seva situació davant de la parcel·la del monument fa que les intervencions en aquest indret tinguin repercussió directe sobre la visual del monument, especialment en les perspectives des del carrer Valeta d'Arquer.
-Finca núm. 16 -18: situada adjacent a la parcel·la del monument, formava part de la finca original on es va construir la Torre Figueres. Actualment es mantenen un seguit d'elements (el mur de tanca al carrer de Bellesguard, l'entrada a la parcel·la a través del jardí de la finca del monument, el jardí) que posen de manifest aquest origen comú i que formen una continuïtat inequívoca amb la seva parcel·la. Possiblement l'edificació que ocupa aquesta finca era l'antiga masoveria de la finca original, amb la que guarda, al menys externament, connotacions estilístiques. Aquests factors justifiquen per si mateixos la necessitat d'incloure aquesta parcel·la en l'entorn, i es reforcen per la seva proximitat visual al monument.
-Finca núm. 16.I: també numerada com 34-38 del carrer de Jaume Càncer. És complementària de la finca anterior i, segurament, formava part de la finca original. Es situa al costat sud de la parcel·la del monument, en contacte físic amb ella i té un accés directe i proper a la façana sud de l'edifici. Les possibles actuacions en el seu interior afecten el monument directament.
-Finca núm. 17: la seva situació davant de la parcel·la del monument fa que les intervencions en aquest indret tinguin repercussió directe sobre la visual del monument, especialment en les perspectives des del carrer Valeta d'Arquer. Així mateix, en aquesta parcel·la i a la seva colindant en direcció nord (número 19.X del carrer de Bellesguard), existeixen unes estructures de contenció de terres, constituïdes per unes columnes inclinades i uns murs de contenció situats darrera, que serveixen de suport físic al carrer de Bellesguard en la corba que descriu davant de la parcel·la del monument. Aquestes estructures estan documentades com obra d'Antoni Gaudí i formen una unitat ambiental, estilística i visual amb el mur de tanca de la finca i amb la pròpia Torre Figueres. Per tant, malgrat que la parcel·la de que tractem es troba topogràficament deprimida respecte del carrer de Bellesguard, cal preservar-la com integrant d'aquesta unitat formal superior que hem descrit.
-Finca 19-23: aquesta finca queda envoltada per l'anterior i molt propera a les estructures de contenció de terres anteriorment esmentades. Per la seva situació topogràfica elevada respecte les parcel·les situades al sud, domina l'espai format per la petita depressió de la riera. Aquesta posició la fa aparèixer en primer terme a les visuals del monument des del carrer de Benedetti i la Ronda de Dalt i afecta tot el conjunt visual format pel monument i les estructures de contenció del carrer de Bellesguard.
-Finca núm. 19-X: aquesta finca té la peculiaritat de tenir continuïtat de façana al carrer de Bellesguard, envoltar la parcel·la 19-23 i donar façana al carrer de Benedetti amb el número 78.X. Són d'aplicació els mateixos arguments exposats per a la parcel·la número 17. L'any 2003, durant els treballs de construcció dels habitatges situats a la parcel·la 19-23, van aflorar al límit d'aquesta parcel·la amb el carrer de Bellesguard i a continuació de les estructures de suport dissenyades per Antoni Gaudí, possibles restes de muralla i d'una torre o bestorre suposadament pertanyent a l'antic palau reial del rei Martí I l'Humà, documentat a l'indret. Aquest fet assenyala el desconeixement de les dimensions reals d'aquestes estructures històriques i posa de manifest la necessitat de preveure una àrea de control arqueològic al voltant de la Torre Figueres, que amb la delimitació de l'entorn que definim es considera suficient.
-Finca núm. 20: Torre Figueres o Bellesguard.
-Finca núm. 22-30: s'inclou a l'entorn totes les edificacions i espais, zones públiques i privades de la parcel·la, ocupada primordialment per l'edifici de l'Escola Universitària .Abat Oliva. i altres edificacions menors ubicades al seu voltant. El cos principal d'edificació de l'Escola Universitària es situa darrera el perfil del monument, amb una forta presència quan aquest s'observa en direcció nord tant des de les visuals llunyanes com les més properes, des de l'interior de la parcel·la de Bellesguard.
-Finca núm. 30-X: la seva posició propera, elevada respecte al monument i complementària de la parcel·la 22-30, fa necessària la seva incorporació a l'entorn.
Carrer Valeta d'Arquer:
-Finca núm. 30-34: mateixa finca esmentada anteriorment com a carrer de Bellesguard, 15.
-Finca núm. 45X: la inclusió d'aquesta parcel·la, llera de la riera, es justifica per la necessitat de garantir la visió del conjunt format per les estructures de contenció de terres descrites anteriorment i situades sota el carrer de Bellesguard, la tanca de la finca i la mateixa Torre Figueres des del carrer Valeta d'Arquer.
-Finca núm. 47-49: mateixa finca contemplada anteriorment com a carrer de Bellesguard, 17.
Carrer Roura:
-Finca núm. 26: mateixa finca esmentada anteriorment com a carrer de Bellesguard, 15.
Carrer Jaume Càncer:
-Finca núm. 34-38: mateixa finca esmentada anteriorment com a carrer de Bellesguard, 16.I.
-Finca núm. 40-42: és complementària de la pròpia finca del monument, carrer de Bellesguard, 20, de la qual formava part originalment i amb la qual conserva comunicació peatonal i per vehicles. Està en contacte físic amb ella, a la seva vessant est. Les possibles actuacions en el seu interior afecten al monument directament.
Carrer de Benedetti:
-Finca núm. 76.X: mateixa finca contemplada anteriorment com a carrer de Valeta d'Arquer, 45.X.
-Finca núm. 78-82: mateixa finca contemplada anteriorment com a carrer de Bellesguard,19-23.
-Finca núm. 78.X: mateixa finca contemplada anteriorment com a carrer de Bellesguard,19.X.
Per altra banda no es considera necessària la delimitació d'un entorn de protecció més ampli perquè aquest element està inclòs en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) i Catàleg del Districte 5 (Sarrià-Sant Gervasi) de l'Ajuntament de Barcelona, aprovat i vigent des del mes de maig de l'any 2000, amb el número d'element 24 i nivell de protecció A, el màxim possible. El Pla General Metropolità (PGM) també qualifica aquest element amb categoria 7b (p) (equipament de nova creació).
El subsòl de l'entorn s'inclou també per prevenir futures actuacions que poden malmetre tant la visualització del mateix monument com representar un risc per a la seva integritat física i ambiental
Aquesta concurrència de figures de planejament urbanístic de caire proteccionista es juxtaposen i complementen amb aquesta delimitació, de manera que queda garantida la conservació dels elements des dels diferents àmbits de competència de les administracions implicades.
(Vegeu plànol al document PDF)
(08.099.162)
